Cafè, croissant i...

Patates de l'Illa però benzina de fora

| |

Valorar:

Les recollides de signatures són un recurs habitual per demostrar el recolçament que té una causa. Així com estan les coses últimament se'n fan moltes, algunes per internet, fet que incrementa el volum recollit però en redueix molt el valor.

En el cas de les prospeccions petrolieres també es recolleixen signatures, però en aquest cas s'intueixen innecessàries, ja que hores d'ara encara no ha aparegut un sol homo balearicus que es mostri favorable que furonin les immediacions de les Illes.

Els arguments ecològics i d'impacte negatiu sobre el turisme de les agresives tasques plantejades pels buscadors de cru són difícils de refutar, i per tant no em convertiré jo en el primer humà que s'expressa a favor de campanyes agressives a vint quilòmetres d'espais tan sensibles com s'Albufera des Grau. Jo també m'hi oposo.

No obstant, en tot aquest assumpte es troba a faltar una visió més cosmopolita. La societat d'ara es defineix com a globalitzada, però a l'hora repartir perjudicis és molt localista i egoista. No volem segons quines a coses al costat de casa però no ens importa massa que les pateixin els altres si ens aporten beneficis. Em recorda molt el debat sobre la presó. Que els tanquin, però enfora, no aquí. No volem prospeccions a prop d'on pescam raors però sí omplir el depòsit del motor de la barca. I amb petroli es crea l'electricitat que fa funcionar l'ordinador amb el qual signam contra les prospeccions. La campanya ha d'anar més enllà. Cal preocupar-se d'on és faran les prospeccions que aquí es parin i de quins perjudicis poden crear en altres indrets, per llunyans que siguin. No podem signar contra les prospeccions i anar després tranquils a posar vint euros de sense plom, perquè d'algun lloc els han tret, i tal vegada allà també hi ha animalons que han estressat.

Al contrari del que passa amb les patates i albergínies, la benzina, millor si és forastera.