Pedraules

Floris

| |

Valorar:

Quan als anys vuitanta vaig llegir per primera vegada la novel·la "El perfum" de Patrick Süskind, desconeixia que havia existit a la mateixa època, però a Londres, un perfumista menorquí anomenat Joan Femenies Florit. I el que ho fa més estimulant és que, l'establiment que aquest menorquí va fundar l'any 1730, encara roman avui en dia a Saint James, concretament al nombre vuitanta-nou de Jermyn Street, gestionat pels seus descendents.

Uns anys abans d'aquesta data, Joan Femenies Florit es va desplaçar del port de Ciutadella fins a la metròpolis de l'Imperi Britànic i, tal vegada impressionat pel típic clima anglès que es va trobar, va obrir una botiga de venda de paraigües. Per què no va triomfar? Tal vegada la competència. Tal vegada la mateixa ciutat. Si volem saber com eren les ciutats europees del segle XVIII podem recórrer una altra vegada a la novel·la "El perfum": "Al segle XVIII visqué a França un dels homes més genials i abominables d'una època en la qual sovintejaven les figures genials i abominables (...) A l'època a la qual ens referim regnava a les ciutats una fetor a penes concebible per nosaltres, homes moderns. Els carrers pudien a fems, els patis interiors pudien a orins, els bucs de les escales pudien a fusta podrida i a excrements de rata, les cuines, a col podrida i a greix de moltó; les cambres sense ventilació feien pudor de resclosit, les alcoves pudien a llençols llardosos, a edredons humits i a la punyent olor dolçassa dels orinals. Les xemeneies pudien a sofre, les adobaries pudien a lleixius corrosius, els escorxadors, a sang coagulada. Els homes pudien a suor i a roba bruta; en llurs boques pudien les dents corrompudes, llur alè pudia a ceba i llurs cossos, quan ja no eren joves, a tumors, a llet i a formatge ranci. Pudien els rius, pudien les places, pudien les esglésies, pudia sota els ponts i dins els palaus. El pagès pudia com el capellà, l'oficial d'artesà com l'esposa del mestre; pudia tota la noblesa i fins i tot pudia el rei, pudia com una fera, i la reina pudia com una cabra vella tant a l'estiu com a l'hivern. Perquè al segle divuit encara no havia estat deturada la corrosiva activitat dels bacteris, i a causa d'això no hi havia cap ocupació humana, sia creadora sia destructora, cap manifestació de vida en gestació o en decadència que no anés acompanyada d'alguna fetor". Un negoci funciona quan existeix una necessitat.

No es pot pretendre vendre gel als esquimals o estufes als tuaregs del desert. La pudor pot ser contrarestada amb el perfum. Com un menorquí inquiet esdevé el perfumista més famós i durador de Londres és un misteri. Joan cercava qualque cosa innovadora i diferenciada. Aigua per als tuaregs i foc per als esquimals. Aquest és el secret que s'ha de cercar. I no és fàcil. Es va decantar per la venda de productes per a l'afaitat i pintes fines. Havia entrat en el negoci de la bellesa i prest es va adonar que en el perfum i la fragància de principis de segle XVIII era un concepte molt nou i molt sol·licitat pels britànics de l'alta societat britànica. Una de les primeres coses que va fer va ser adoptar, i adaptar, per raons comercials, el segon llinatge. Florit va ser transformat en Floris. Què vol dir, Floris? Té similituds amb el vocable anglès flower, flor. A més, Floris és el nom propi d'un personatge llegendari, comte, marit de Blancaflor; castellà Flores. Joan es va casar amb Elisabeth, una jove britànica, i junts van continuar amb l'expansió. Des de la seva obertura l'any 1730, Floris ha proveït els diferents reis i reines de Gran Bretanya. A pesar que la botiga al nombre 89 de Jermyn Street continua sent el cor del negoci, l'any 1989 -sempre el 89- una nova fàbrica a Devon va ser inaugurada oficialment per Sa Altesa Reial la Princesa Diana. La família reial britànica encara compra perfums i altres articles fragants de la companyia. Nombroses personalitats reconegudes adquireixen o han adquirit productes de bellesa a l'empori iniciat per Joan Femenies, entre ells Sir Winston Churchill, Marilyn Monroe i Sir Ranulgh Fiennes.

Els arxius de Floris contenen diverses cartes valuoses de clients detallant les seves preferències o mostrant els seus agraïments. Mary Shelley, l'autora de la novel·la "Frankenstein", entrega instruccions als seus amics on anar a comprar les seves pintes favorites: Floris. També és la fragància preferida de personatges ficticis. James Bond, per exexmple, fa servir la fragància Floris nombre 89. Entre les col·leccions clàssiques encara es fabrica a la casa l'exclusiu Mahon Leather eau de parfum en un bòtil llenyós de cent ml. al preu de 129 euros la unitat. Inspirat en Menorca, combina l'aroma de la típica beguda menorquina coneguda com a Calent, una infusió de vi i espècies, que, segons les notes oficials de la fragància, ens remet a temps antics i amb l'aroma estimulant de la tatxa de cuir que porta el cavall menorquí. El perfum és una destil·lació de la tradició, l'ànima i l'art de la casa natal de Joan Femenies Florit o, si s'ho estimen més, Floris.