Quina distància hi ha de Menorca a Barcelona? Des de Ciutadella, 200 quilòmetres ben justets. Una distància semblant a la llargada del Camí de Cavalls, que ara s'ha posat de moda recórrer en bicicleta en poques hores.
El rei n'Alfons el Liberal va haver de menester dies per arribar-hi per primera vegada. Però no va sortir de Barcelona. Ho va fer un 22 de novembre de Salou, just allà on ara hi ha Port Aventura, i va fer una returada a Palma per recaptar impostos i demanar crèdits abans d'enviar les neves naus fins a Menorca. Es veu que l'excursió col·lectiva costava un dineral, perquè a Salou ja havia demanat també uns quants crèdits a particulars i a les ciutats de la banda de Tarragona.
I no el devien aconsellar gaire bé de fer el viatge a l'hivern, perquè si ja havia estat un mal pas anar de Salou a Palma, per fer el viatge fins a Menorca i reagrupar les naus al port de Maó va haver de menester quinze dies, del temporal tan gros que hi havia a la mar.
De fet, va haver de menester més temps per arribar a l'illa que per conquistar-la, però ara no rallarem de batalles ni de tropes, perquè les seves històries mai no solen ser ni alegres ni edificants.
Però allà on volia arribar és que en el passat no era tan fàcil recórrer aquests 200 quilòmetres que ara semblen una distància insignificant. Un cavaller ciutadellenc, que es va fer famós gràcies a la volta a Europa que va realitzar cap a l'any 1700, va haver de menester prop d'un mes per arribar a Barcelona. La història també va començar pel novembre. Primer es va veure obligat a retardar la partida per culpa del mal temps i quan ho va aconseguir fer, l'embarcació que el menava es va veure obligada a refugiar-se a Alcúdia perquè l'encalçaven uns pirates turcs...
Aquestes històries pot semblar a primera vista que formen part del passat, però no és així exactament. Ara les comunicacions per mar i pel cel ham millorat molt, sempre que n'hi hagi i que es puguin pagar. Segons el dia, viatjar de Menorca a Barcelona pot costar una fortuna, però si la pots gastar, el viatge és ràpid i sense humitats. I si arribes a la Península, et pots permetre fins i tot anar del no res al no res en AVE, per quatre rals.
Però és que les comunicacions del nostre temps ja no són solament el barco i l'avió. Ara les comunicacions tenen altres noms que ni el rei Alfons ni el nostre cavaller ciutadellenc, que per cert es deia Bernat Josep Olives de Nadal, es podien ni imaginar. Es diuen ràdio, televisió, telèfon, internet, etc.
I coincidireu amb jo que si aquests mitjans no funcionen, podem quedar més aïllats que els nostros avantpassats quan s'estaven quinze dies per arribar a Barcelona. I l'economia se'n ressent tant o més.
D'internet, els usuaris ja en sabeu la història; no és precisament una bona comunicació, que té Menorca. Del telèfon, i avui rallam de mòbils, tampoc no és envejable, la cobertura de l'illa. I de ràdios i televisions, podeu fer la prova. Podreu sintonitzar un fotimer d'emissores i de canals de com més enfora millor, però de Barcelona, que continua estant a solament 200 quilòmetres, ben pocs.
I açò, per què deu ser? Quina deu ser la causa que sigui impossible sentir des de Menorca precisament les emissores i canals que rallen la mateixa llengua d'Alfons el Liberal i de Bernat Josep Olives de Nadal? Per què són precisament aquestes les que no arriben, quan és de domini públic que són de primera categoria?
He sentit a dir que ara el govern del senyor Bauzà proposa eliminar també TV3 de les pantalles de televisió de Menorca. Segurament ho farà, però esperem, al manco, que ensoldemà no mos amolli un dels seus discursos sobre aquesta llibertat que ell defensa tant quan se la pot fer a mida.
