TW
0

Falta menys d'un any per a les properes eleccions i ja baixen impostos. No m'entusiasma. Mai no m'ha molestat pagar impostos sino com s'han gestionat, amb lladres i aprofitats. Tinc clar que l'escola dels petits s'ha de pagar. Estic disposat a aportar fins i tot una mica més d'IRPF si redueixen les ratios, i si es fan més curtes les llistes d'espera als hospitals o si es deixen de retallar autobusos només perquè no surten els números. Qüestió de concepte. Veig el transport públic com una inversió a llarg termini. I hi vull invertir. Com vull invertir en un sistema de pensions fort. I en un bon dispositiu d'inspectors i jutges que no permetin més lladres ni aprofitats.

Noticias relacionadas

Ara baixen impostos. Després de tres anys d'atemorir-nos amb rescats i fallides, de deixar de pagar moltes coses perquè no hi arribaven, sempre mantenint estable un sistema oligàrquic i financer sense vergonya. Quan van entrar a les administracions l'any 2011 van asegurar que tot era un desastre, una ruïna, però a la meitat del mandat van començar a fer millor cara. Curiosament, tots van declarar els primers superávits gairebé al mateix temps. I van començar a permetre's alegries (algunes lamentables), a dinar algun dia fora casa després d'haver-nos avorrit amb la patata bullida.

Ara volen que jo també participi d'aquestes alegries estratègiques amb què pretenen arribar amb bon ànim i millor fulla de serveis a les eleccions de 2015. I volen que amb l'IRPF que deixaré de pagar visiti algun restaurant o em compri uns texans (el que deixaré de pagar d'IBI només dóna per unes pizzes). Festa! Doncs, senyors, no vull. Prefereixo pagar els mateixos impostos i que recuperin tot el que hem perdut pel camí en serveis públics, no anar a dinar llagosta ara i que m'assegurin que al manco tindré patates quan em jubili, que garanteixin que l'àvia tindrà un bus a prop, encara que el seu viatge sigui rentable només socialment.