Època de muda

Estudi d'mpacte virtual

|

Valorar:

La recent resolució que autoritza a treure petroli a Canàries és un nou toc d'avís sobre les discutibles garanties que de vegades presenten aquests procediments. Un dels projectes que es tramitaran pròximament rodeja tota Menorca com a zona potencialment interessant per treure petroli. Com que ens hi jugam molt, convé conèixer els fraus, petits i grans, que sovint es fan en aquests estudis.

Les avaluacions d'impacte ambiental pretenen ser un instrument preventiu per identificar, predir i corregir si es pot els efectes o els impactes que determinades activitats o determinats projectes poden causar sobre el medi ambient. Com quasi tots els requisits ambientals, van arribar a les nostres terres a partir de l'entrada a la Unió Europea i la consegüent transposició de normatives.

En el món liberalitzat i altament privatitzat com el nostre, els estudis d'impacte ambiental (EIA) els fan les consultores privades. Això és, empreses o autònoms que, ostentant una titulació acadèmica que els habilita, analitzen els projectes i relacionen i avaluen els impactes positius i negatius que es preveuen sobre el medi. Després és l'administració pública qui els ratifica o els nega.

Com és de suposar, no hi ha cap promotor que presenti un EIA que no li resulti favorable. Ja es sap que qui paga mana. Però també s'ha d'entendre que, si no es respecta un mínim rigor, això d'estudiar els impactes ambientals acaba sent un sainet, de vegades d'una comicitat destacable.

En els primers anys d'aplicar-se la llei d'avaluacions ambientals hi va haver un tècnic que feia el corresponent estudi de valors faunístics d'un conegut bosc de Menorca. Segons ell, en aquell indret només s'hi havien citat cinc espècies d'ocells, a saber (en castellà): jilguero, verderón, pardillo, murciélago y liron careto. Acceptem que la ratapinyada vola, i que pugui despistar per fer-se passar per una mena d'ocell mamífer, però el lirón careto és la rata sarda, que és cert que viu als arbres però no té ales.

Amb el pas dels anys, els inventaris han anat millorant, tot i que hi ha molt de «copia i enganxa!. De fet, com que hi ha parts que sovint es repeteixen, també es poden trobar casos on s'han copiat coses que no procedeixen, com un cas, ja més recent, d'ampliació d'un establiment turístic que deia que les aigües residuals no serien un problema perquè es connectaven al clavegueram, quan resultava que en aquella zona no n'hi havia de clavegueram.

També hi ha els casos de consultores que citen les espècies però les situen a zones que no es corresponen amb la realitat. La depuradora que es vol fer per recollir les residuals d'Addaia fins Son Saura, va haver de rectificar el seu traçat quan en el període d'al·legacions es va demostrar que si es conduïa la canonada travessant cala Molí, es malbarataria la part interior de la cala així com una comunitat de plantes marines especialment protegides, que la consultora hàbilment situava lluny de la zona on interessava fer les obres. Finalment, es va obligar a passar la conducció vora els vials de la urbanització, una alternativa que era més econòmica i molt manco impactant.

Com es veu, és important el període d'exposició al públic, perquè és quan la ciutadania pot consultar l'expedient i presentar-hi al·legacions. Un requisit que no sempre es compleix com toca. El projecte de les polèmiques obres de la carretera entre Maó i Alaior no va aprovar el primer tràmit ambiental perquè hi faltava documentació clau. Aquesta nova documentació es va enviar directament a la Comissió de Medi Ambient, però no va sortir a exposició pública i per tant la gent no la va poder avaluar ni esmenar.

I després hi ha el tema de les valoracions subjectives. Quan es tramitava el gran dic de Ciutadella, anava acompanyat d'una gran urbanització, un camp de golf, un port esportiu excavat al penyal i la construcció d'una nova carretera. Com que a cada impacte se li assigna una valoració que decideix la pròpia consultora, resultava que la nova carretera que es feia sobre terrenys rústics tenia saldo positiu per al medi perquè deia que se la dotaria de passos subterranis de fauna silvestre. Efectivament, qui paga mana.

Alerta idò perquè tot fa suposar que molt prest es començarà a tramitar el projecte de prospeccions sísmiques per buscar petroli de la companyia Spectrum Geo Limited. El projecte rodeja el nord, el llevant i el sud de Menorca i seria un cop enorme per al medi marí, per a la pesca i per al turisme. A Canàries acaben d'atorgar el vist-i-plau quan les parts implicades encara consultaven la documentació addicional. No ho fiem idò tot a la carta de l'avaluació ambiental perquè mana qui mana.