Primer, en el segle XVIII, el poderós Estat Britànic i poc després, en el XIX, l'Estat Espanyol, van injectar a l'economia menorquina un ingent capital en forma d'obra pública. Després van mantenir les instal·lacions construïdes amb l'assentament a la zona portuària de Maó d'un número prou important de militars i funcionaris. Devem als britànics la construcció de l'Arsenal de l'illa d'en Pinto, l'ampliació del Castell de Sant Felip, els quarters de l'Esplanada de Maó i d'es Castell, l'Hospital de l'illa del Rei i la construcció de les torres de defensa de costa, i als espanyols, el Llatzeret, la fortalesa de La Mola, de més quarters i ja entrat el segle XX les bateries del litoral. Així una gran part del diner que corria fins fa ben poc a la part de Llevant procedia de la gestió directa que realitzava l'Estat a Menorca com a enclavament militar i d'interès sanitari.
Aquest fet va fer concloure a l'historiador anglès Desmond Gregory en el seu llibre «Minorca, The Illusory Prize» que la nostra illa, com a colònia anglesa, va ser la gran beneficiada mentre va ser un mal negoci per l'Imperi Britànic perquè no en va treure massa profit. És possible açò, però com posen de manifest els controvertits estudis actuals sobre les balances fiscals entre l'Estat i les comunitats autònomes, o les que es donen entre els moviments comercials entre els diferents països del món, la roda de l'economia es difícil de retratar i molt més per èpoques preestadístiques com les dels segles XVIII i XIX dels quals, a més, encara disposem per la nostra illa de pocs estudis econòmics detallats. Vull dir amb açò que desconeixem completament l'aportació fiscal menorquina a l'Estat i si aquesta es veia compensada o no per les inversions que en realitzava a l'illa. Sense estudis històrics de detall, tot és parlar per parlar i els futurs treballs d'història econòmica ens poden deparar moltes sorpreses. Sigui com sigui, però la gestió dels equipaments militars i hospitalaris no era menorquina sinó de l'Estat.
Amb motiu de l'actual crisi econòmica, l'Estat va decidir tancar provisionalment el Llatzeret com a residència estiuenca pel personal del Ministeri de Sanitat. Poc abans, el PSM n'havia demanat la transferència a Menorca perquè gestionat des de Madrid aquest monument històric no era prou valorat i potenciat.
Aquests dies, el diari Menorca ha donat la notícia que el dimecres d'aquesta setmana i d'una manera força precipitada i improvisada (sense comptar amb informes econòmics i de gestió) a través de la Comissió Mixta de Transferències des de l'Estat a la Comunitat Autònoma, amb sessió realitzada per videoconferència, Madrid ha formalitzat el traspàs de la gestió del Llatzeret al Govern Balear. Per les crítiques als traspàs que n'ha fet el PSIB, tot fa ensumar que l'Estat ha tingut pressa en llevar-se de damunt un mort per carregar-lo a la rica comunitat balear. La transferència vindrà acompanyada per 454.936,63 euros, quantitat una mica superior a la valoració que el Ministeri de Sanitat ha fet del cost de manteniment de l'equipament i del seu personal, de 454.000 euros a l'any. Francina Armengol, portaveu del PSIB, ha denunciat que és una mala dotació econòmica i que obligarà a dotar a càrrec dels pressupostos de la nostra comunitat autònoma una quantitat addicional de 600.000 euros anuals.
Amb la trista experiència de l'illa del Rei, que va ser cedida a l'Ajuntament de Maó sense que comptés amb prou recursos econòmics pel seu manteniment, el traspàs s'hauria d'haver fet amb la màxima cura. I molt més tenim en consideració que una part del Llatzeret necessita de restauracions, com és la part anomenada «patent apestada», la qual es troba en runes i abandonada des d'inicis del segle XX. El traspàs hauria d'haver comptat amb un capital addicional per aquesta restauració i per un pla director per recuperar els seus valors arquitectònics i culturals. Ben segur també era el moment per tractar de la construcció d'un pont per unir de bell nou l'illa on s'ubica, abans península, a la riba nord del port, la qual cosa facilitaria no tant sols la gestió del monument sinó també les seves visites turístiques, fent possible que en un mateix recorregut la gent que visita La Mola també pugui veure una joia única a Europa, com és aquesta construcció.
Esperem que el Llatzeret no es trobi, com va succeir amb l'Hospital de l'illa del Rei, a les portes d'un nou abandonament.
