TW
0

En Quetglas demana cada setmana als seus entrevistats quin és el seu animal preferit. Els més recurrents són el cavall (lògic, m'hi apunto) i els cans (no m'hi apunto). A mi m'agraden el poriol, les vaques frisones, les granotes, els pingüins, els crancs i les llagostes (més enllà del seu valor com a ingredient). Entre els que no m'agraden hi ha les rates (consens social), els llagostos, les petites aranyes vermelles i els tords negres que em prenen les llavors del jardinet.

Però l'animal que manco m'agrada, amb diferència, són les gavines. Són antipàtiques, ofensives, agressives, lletges. Es diu que han arribat a prendre el bocata a al·lots que jugaven al pati de l'escola. No sé si és cert, però no m'estranayaria perquè no solen respectar massa la distància amb els humans. A més acostumen a obtenir aliments a femers, fet que no convida a besucar-les. No m'agraden. Gens.

Noticias relacionadas

Dijous «La Vanguardia» publicava un reportatge que deia que les gavines estan desplaçant els flamencs del Delta de l'Ebre amb un mètode poc diplomàtic, com és menjar-se els seus ous i les cries més petitones. Són unes autèntiques macarres. No obstant, no ens hem d'espantar de res. Els mateixos humans ens hem passat segles mantant-nos per qüestions territorials i de recerca de recursos. Encara ara ho veiem, tristos, cada dia als informatius. I el que fan les gavines s'entén més que els humans, perquè ataquen altres espècies i les persones ens matam entre noltros.

A un nivel manco dramàtic, aquests dies ens sorprenen les guerres entre gavines humanes que no busquen territori ni béns materials, ni tan sols poder amb majúscules. La fornera, el lampista, l'aturat i la cambrera no entenen, fins el punt d'ignorar-les per avorriment i nul·la trascendència efectiva, les guerres entre gavines humanes per simples àrees de gestió, les ditxoses competències. Més, quan les gavines són del mateix clan (el de l'albatros). I és que en el fons, noltros som animals, sense cap dubte el més enrevessat i mal d'entendre dels animals.