Segons informacions publicades fa uns mesos pel diari MENORCA, el port nou de Ciutadella, conegut o batiat com el «port comercial», tardarà cent anys en ser amortitzat. Tal vegada un dia arribarem a saber el perquè i com es va coure aquesta enorme inversió que ens ha endeutat per generacions; si va ser deguda perquè van fallar els mecanismes tècnics de fiscalització de les administracions públiques que s'hi van implicar, els quals haurien d'haver advertit del disbarat econòmic que s'anava a fer, o perquè es va coure només sota criteris polítics i amagant ocults interessos.
Sigui com sigui, però, aquí el tenim el nou port i els menorquins l'hauríem d'aprofitar procurant treure'n el màxim profit i fent tot el possible perquè no sigui font de trastorns.
Els veïns de So n'Oleo i de Son Blanc van aguantar en el transcurs de més de quatre anys les molèsties de la construcció del port en forma de renous i molta pols. Van patir un infern que, lluny d'acabar el dia que es va inaugurar l'obra, s'ha anat perllongant en el temps per mor dels sorolls i els fums dels vaixells de Baleària. Jo, que a l'estiu, estic a uns dos kilòmetres del nou port, sento amb molèstia el rum-rum que provoquen els motors i compadeixo a totes les famílies que viuen als encontorns dels molls. Com patiran els que estan a la seva vora!!
Les naus es passen hores i més hores atracats amb els motors engegats per tal de generar l'electricitat necessària per als serveis de bord (enllumenat, aire condicionat...), contaminant amb fums i renous. És un disbarat que només es pot explicar perquè a l'hora de dissenyar la construcció no es va pensar en posar-hi una estació transformadora ni en els cables i els punts de connexió per empalmar els vaixells a la xarxa elèctrica terrestre. És evident que connectar les naus atracades a la xarxa no tant sols té interès pels veïns, que s'estalviarien les renous, sinó que també en té d'interès, en aquest cas econòmic, per les navilieres i per les companyies elèctriques. És conegut que els motors dels vaixells tenen molt poc rendiment, és a dir, que l'electricitat que fabriquen els surt ben cara.
Constantment es parla de la necessitat que el port compti amb 'ducs d'Alba' perquè d'aquesta manera puguin atracar creuers. Pensant amb els soferts veïns de So'n Oleo i Son Blanc, penso, en canvi, que el que hauria de ser prioritari és resoldre aquest dèficit. I mentre l'Autoritat Portuària i les companyies elèctriques no afrontin la inversió corresponent, que ben segur l'amortitzarien en un nores, caldria que la naviliera posés silenciadors als motors, cosa que també és factible. Davant les queixes veïnals, Baleària ha optat per ancorar les naus fora del port en els moments d'espera, estalviant hores de renous. Però aquesta només pot ser una opció provisional.
Menorca com a Reserva de la Biosfera hauria de fer tot el possible per avançar en la implantació de mesures d'estalvi d'energia, en controls sobre la contaminació, en solucions de tota mena per guanyar en qualitat de vida. Els models a seguir no són utòpics; són de sentit comú i sinó els tenim a molts països europeus, com els escandinaus mateix. Però és necessari rompre la vessa, és necessari trencar les inèrcies, el dia passa, dia empeny, que no ens deixa veure més enllà del nas.
