TW

La planificació és un fet intrínsec del comportament de l'espècie humana. Des del moment que ens necessitem uns amb els altres i els treballs, perquè donin els seus fruits, comporten de temps, amidem l'espai i cronometrem cada minut. Els pagesos calculen la pastura necessària per cada bèstia, l'aigua que beurà la llavor per germinar, les setmanes que hauran de transcórrer fins la collita... Ens rompem el cervell per apamar el que ens portarà de feina qualsevol projecte en què ens volem embarcar, els beneficis i les despeses que en traurem. També és cert que és impossible computar-ho tot perquè sempre hi ha imponderables, entre els quals la mateixa naturalesa, a vegades traïdora, i el gènere sapiens, és el com el moix, entremaliat, sempre cercant quina l'ha de fer per obtenir avantatges, bé per profit material o bé per no fotre un brot. Per açò la planificació portada a l'extrem és inhumana per inassolible, fictícia, irreal... i només porta a disbarats com aquell institut governamental creat per tenir cura que tots els rellotges funcionin perfectament sincronitzats, de la novel·la de l'escriptor turc Ahmet Hamdi Tanpinar.

Però el patiment econòmic i social actual no ve donat per cap dictadura socialista, de planificacions centralitzades i d'ulls omnipotents i policiacs, sinó pels mercats financers que, desregularitzats des de l'època de Tatcher i Reagan, han pasturat herbes de fantasies tornant-se bojos, com les vaques que menjaven pinsos enverinats. Sincerament, em fan més por, molta més, els apòstols del lliure mercat més que els qui prediquen per la necessitat de planificar, de ser curosos amb els recursos, perquè tanmateix, com dic, és completament històrica i natural aquesta postura de la prudència.

Açò no fa però que no em preocupin les contradiccions, injustícies i favoritismes de tota mena que es troben en la planificació territorial de la nostra Illa. Aquesta setmana ho hem vist amb dues notícies proporcionades pel diari MENORCA: la que la normativa del parc de S'Albufera prohibeix obrir un hotel en el far de Favàritx i la que el Consell Insular de Menorca autoritza un parc aquàtic en sòl protegit.

Noticias relacionadas

Mentre en el primer cas, és evident que els tècnics i polítics que varen redactar el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de S'Albufera, aprovat el 2003, no varen anar a pensar que amb l'automatització de les senyals marítimes, que deixaria en atur els torrers i per evitar l'abandonament de l'edifici de Favàritx, caldria donar un ús diferent al de vivenda habitual del funcionari de la seva torre; en el segon, ha prevalgut el favoritisme més descarat, l'urbanisme a la carta, gràcies a la figura jurídica de la «declaració d'interès general», autèntic concepte corruptor i antidemocràtic.

Des de la perspectiva dels deu anys transcorreguts des de la seva aprovació, a posteriori, es pot dir que el PORN va pecar d'una incoherència i va ser excessivament il·lús al confiar que el Govern balear, responsable de la gestió del Parc de l'Albufera, hi destinaria més recursos de tota mena dels que ha destinat. La incongruència és que es va pensar excessivament en l'espai natural com si fos una zona aïllada sense relació amb l'home, quan, a més que des de temps antic no ha estat així, la zona de platges és a l'estiu un espai 'urbà' per la relació que té amb el nucli urbanitzat d'es Grau. Per això ara clama al cel que no es pugui habilitar el far com un hotelet, que com a molt podrà tenir una dotzena de llits i podria ajudar a que es mantingui en peu, mentre a les platges del costat cada dia hi van centenars de banyistes, sense que ningú hi vegi cap problema. El PORN va pecar d'il·lús perquè ben segur confiava que les administracions balears en tost de malbaratar els doblers amb autopistes, 'Palmas Arenas' i altres porqueries, els gastaria amb comprar terrenys privats del parc i en tenir-hi personal com a guardes i biòlegs, per posar exemples. En tot cas, però es tracta ara només d'esmolar, d'actualitzar i consensuar el PORN a la vista de les noves necessitats socioeconòmiques.

Figues d'un altre paner són les del parc aquàtic de Sant Lluís perquè tota la gestió per encabir-lo s'ha fet forçant el Dret i fent la guitza a les altres iniciatives privades que es van arriscar obrir parcs aquàtics seguint tots els ets i uts normatius i en zones declarades urbanes. Sembla mentida que amb el que cau, d'escàndols de corrupció i de malbaratament per tots els costats, l'equip del Consell insular no vegi que precipita la institució al més absolut descrèdit. Massa barra, massa.