Sa darrera tanca

Pagar els errors dels altres

|

Valorar:

Aquests darrers dies ha esclatat la bomba, s'ha produït el terratrèmol que molts es temien  però que ningú no gosava vaticinar. L'empresa Escal UGS, participada en un 66,67 per cent per ACS, ja ha cobrat els 1.350 milions d'euros de fons públics, com a indemnització per la suspensió dels treballs de la plataforma pel magatzem de gas natural Castor, davant de les costes mediterrànies de Castelló i Tarragona, i que va provocar, entre el 2012 i 2013, diversos tremolors de terres que van alarmar a la població. Així ho ha fet constar la pròpia ACS en el seu compte de resultats, presentat recentment. Com que aquests doblers han estat abonats per la companyia estatal ENAGAS per mitjà d'un acord amb diversos bancs, és a dir procedents de crèdits, els interessos corresponents faran que el seu import sigui repercutit en la factura dels consumidors de gas durant els propers 30 anys. L'OCU ja ha calculat que el cost total de la compensació a la concessionària del projecte pot arribar als 4.731 milions, que haurien pogut tenir, certament, un molt millor destí.

Recordem un poc la història d'aquesta operació, que pretenia aprofitar un antic jaciment petrolífer ubicat al Mediterrani, davant la població tarragonina d'Amposta, al Delta de l'Ebre, en un dipòsit estratègic artificial que pogués subministrar gas natural al conjunt del territori espanyol. El procediment consistia en injectar aquest element a 1750 metres de profunditat baix la mar. El gas era transportat des de l'estació situada a Vinaròs fins a la plataforma del Castor a través d'un gasoducte submarí de 30 kilòmetres de llargària. El 10 d'abril de 2012 es va dur a terme la primera injecció i, pràcticament de manera immediata, i especialment a partir de setembre del 2013, es produïren els primers moviments sísmics, d'entrada imperceptibles, però que van concretar-se, l'1 d'octubre de l'any passat, en un ja preocupant terratrèmol de 4,2 graus en l'escala de Richter. Prèviament, el 16 de setembre, els treballs del Castor foren paralitzats, després de que els primers sismes tinguessin lloc.

Si passam al capítol de les responsabilitats en tot aquest afer, hem de dir que n'hi ha per a  tothom. El govern socialista de Rodríguez Zapatero va ser el qui va procedir a la licitació i posterior concessió del projecte. Escal UGS, participada -recordem-ho- de manera majoritària per l'empresa de Florentino Pérez, va reconèixer que els terratrèmols estaven vinculats a les tasques del Castor, però va assegurar que «entraven dins els marges de la normalitat». Açò provocà que la pròpia concessionària impugnàs una clàusula del contracte que establia la pèrdua de la indemnització si la suspensió dels treballs es produïa per perjudicis causats de manera dolosa, és a dir intencionada. I aquesta estipulació fou anul·lada pel Tribunal Suprem. Un fet que té la seva importància ja que l'Institut Geogràfic Nacional va concloure que existia «una relació directa entre els sismes al Mediterrani i el projecte Castor». I ara, el govern del PP fa efectiva la indemnització només 35 dies després d'haver-la aprovat en Consell de Ministres.

És cert, pel què fa a aquest darrer esdeveniment, que la Llei de Contractes de l'Estat fixa un termini màxim de dos mesos en els pagaments. Però molts ens demanam  perquè en aquest cas l'administració ha estat tan ràpida en indemnitzar i en molts altres, els proveïdors de l'Estat han d'esperar anys en veure satisfets els seus crèdits. I, a més, com és que els errors dels altres, dels de dalt, els hem de pagar els de sempre, els pobres consumidors, entre ells aquells qui van patir l'angoixa de veure com les seves cases es movien i les seves propietatspodien experimentar danys materials per causa dels moviments de terres.

Hi ha qui proposa la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat contra la resolució governamental de 3 d'octubre d'enguany que aprova el pagament de la indemnització. I que cerquen els 50 diputats o els 50 senadors que el puguin subscriure. Me deman, ¿com podran trobar-los si tant el PSOE com el PP han resultat empastifats en tot aquest contenciós? Arribats a aquest punt, comprenc molt bé que Menorca es negàs a que es realitzassin prospeccions petrolíferes a les seves costes. I que el govern canari hagi pretès consultar la seva població sobre la intenció de Madrid de que aquests treballs poguessin tenir lloc en aigües del seu arxipèlag. Una consulta (paraula maleïda, aquesta) que, com no, ha estat impugnada per l'executiu central i suspesa pel Tribunal Constitucional.