De què anam?

El país del petit Nicolau

|

Valorar:

Amb un títol així, la trampa està servida. Perquè ja en començam a estar bonibé farts de rallar sempre de les mateixes coses i de veure que no s'aclareixen mai. Al contrari, empitjoren. Però en canvi aquest individu que anomenen el pequeño Nicolàs, fa salivera. Arriba com si hagués caigut del cel. Amb una història secreta, misteriosa, però amb prou fotos perquè tothom s'animi a fer de detectiu.

I així, un personatge aparentment insignificant, d'un dia per l'altre arrasa a les televisions i a les portades de la rocambolesca premsa de Madrid, més dedicada a oferir espectacle dur que a informar. Però el problema no és que s'hagi fet popular i que interessi a tanta gent. El problema és que ningú no acaba de tenir clar que és un impostor!

I així és que, quaranta anys després de la mort d'en Franco,  pensam encara que aquesta caricatura que sembla sortida de les pel·lícules de Berlanga,  podria ser autèntica. Que podria ser que fos ver tot açò que explica. Les seves relacions amb la intel·ligència espanyola, els encàrrecs que li ha fet el govern, els seus amics del poder polític –amb tots els quals s'ha retratat!

Aquesta és precisament la cosa inquietant: que l'escoltam i el cervell mos diu que tot ha de ser una broma per força, però l'experiència de viure en aquest país, en canvi, mos diu que tot podria ser cert. Rigorosament autèntic.  El pequeño Nicolàs, amb el seu ideari i el seu picarol, podria haver estat un homo de confiança del PP i del govern que tenim.

I és que no costa gaire arribar a creure que forma part d'aquest decorat de cartró que emmarca l'Espanya actual. Amb un president que viu amb l'ombra d'haver cobrat de sota mà –cas Bárcenas–; amb un ministre d'Interior denunciat de difondre informacions falses –la denúncia de l'alcalde Trias–. Amb sous de 600 euros i amb centenars de persones que perden diàriament el seu habitatge, mentre Repsol recupera del govern –a 30 dies vista!– les inversions que li surten malament...

Però I'espectacle és encara més grotesc. Com si tots els fantasmes del passat haguessin decidit ressuscitar. Es mor la duquessa d'Alba i es genera un gran sentiment. Un personatge que, amb tots el respecte per la persona, encarnava segles de misèria i explotació del camp andalús, aixeca encara grans simpaties. Tantes com consternació ha provocat, per contra, que la cantant folklòrica aquesta, la Pantoja, finalment hagi anat a la presó. Com si no n'hi hagués motius més que suficients! I per més que en Matas vagi entrant i sortint...

I mentrestant, les enquestes posen dalt de tot un nou polític sorgit de les tertúlies de la televisió. D'allà on tots han de fer veure que hi entenen de tot i que en saben més que les persones... Els aficionats al futbol saben què vull dir. O és que no és sabut que els millors entrenadors de futbol són els tertulians de la cosa? Quant que en saben quan ha acabat el partit! Però per res del món no els voldríem per entrenar el nostro equip!

Situació complicada, idò. I no per culpa de la crisi sinó de la mala gestió que n'ha fet el govern, vogant sempre a favor dels interessos partidistes. Volent fer tornar a Espanya a un passat del que, innocents, mos pensàvem que ja n'havia sortit.

I a Menorca mentrestant què? Perfecte. Les rotondes avancen a ritme de marxa militar i, si no hi ha imprevistos, aquest estiu ja en tindrem quatre d'acabades. Un luxe d'obra  per a una carretera que no tenia ni un sol punt negre. Però és que quant sobren els doblers, ja està bé que es gastin en coses inútils.