Si fas un viatge exòtic, posem per a cas a Illán de Vacas (Toledo), i allà trobes un menorquí prenent una Coca Cola, és casualitat. Si amb identitat falsa busques una relació sentimental a internet i resulta que la conquesta virtual, també sense donar la cara, és la teva veïna, també és casualitat. No obstant, hi ha preteses casualitats que tenen quelcom d'artificial, de preparat.
Seria neci obviar que la primavera de 2011 les administracions públiques es trobaven en una situació econòmica molt millorable. Pagaven tard als proveïdors, eren poc riguroses i assumien despeses innecessàries amb un deute que assumirien altres. A més, la crisi havia reduït determinats ingresos i forçat a l'alça algunes despeses. Calia un reset urgent.
El PP va passar a governar a bona part d'aquestes administracions i va fer grans escarafalls sobre la ruïna en què es trobaven. Si acceptem que era certa la gran magnitud d'aquella catàstrofe, el que més sorprèn ara és que gairebé totes les administracions governades pel PP hagin aconseguit equilibrar els comptes, abandonar plans d'ajust i eliminar deute al mateix temps, pràcticament al mateix minut, i just el minut en què comença la precampanya de les eleccions de maig de 2015.
Això ha passat a tots el nivells. Tadeo, Reynés, Sugrañes, Rajoy, Bauzà... Tots han anunciat al mateix temps un punt d'inflexiò: la feina ben feta els permet ara ser més generosos, baixar impostos i invertir més. Aquí no hi ha casualitat possible. Per una banda, perquè és cert que s'ha fet una feina: més ordre, manco deute amb els bancs (tal vegada massa obsessió en això) i factures pagades a l'instant. Però també és inevitable sospitar que ho han fet amb uns sacrificis, unes prioritats i sobretot uns terminis previament calculats i dissenyats a nivells molt superiors, tot envoltat d'una escenificació estratègica, per a major glòria del sistema financer omnipotent, els gurus de l'austericidi ideològic i els seus propers resultats electorals.
