Quan som joves fugim de la mort, és un ritual que duu a terme qualcú sempre llunyà. Ens passa de llarg fins que ens envestim amb un accident o una malaltia greu i es converteix en motiu de reflexió i no de fugida. És un dels aprenentatges que més costa de la vida. Amb consciència clara, vivim la primera defunció dels avis, després dels pares. La dels germans fa un mal molt més intens. A mesura que avança el camí, parteixen parents, amics i coneguts amb més o menys freqüència. Prenen fluïdesa les seves lliçons, paraules de l'ànima que reproduïm, somriures que guaiten la cambra dels encontres que ens eren comuns. Els rememorem, però ens costa abraçar els comentaris dels nostres majors, els qui han enterrat la majoria de compartiments i ballen la dansa de la propina. No tenim costum de prestar-hi la suficient atenció, cavalquem per la vida al galop, distrets amb mil jocs, desbocats pels triomfs, col·leccionant trastos. A ca nostra, la mort esdevé un final natural.
Fets quotidians
Tancar els ulls
Quan som joves fugim de la mort, és un ritual que duu a terme qualcú sempre llunyà. Ens passa de llarg fins que ens envestim amb un accident o una malaltia greu i es converteix en motiu de reflexió i no de fugida.
23/01/15 0:00
También en Opinión
- El GOB denuncia obras sin licencia para abrir un chiringuito en la playa de Tirant
- Los trabajadores de recogida de basura de Menorca amenazan con movilizaciones si no se aplica la subida salarial
- Así se midió el ruido del ‘Ciudad de Granada’ en el puerto de Maó
- El amante menorquín de Badoo al que denunciaron dos mujeres despechadas
- Se desvela el nombre del nuevo club de fútbol de Ciutadella que saldrá de la fusión