De rebot

La llum que ens dóna vida

|

Valorar:

Amor, que ens dons la vida», diu la cançó. I la llum també. O és la llum l'amor que ens il·lumina i sovint ens enlluerna? Enguany som l'Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies Basades en la Llum, proclamat per les Nacions Unides, amb l'adhesió de moltes institucions i la Unesco. La llum és imprescindible per a les nostres vides, encara que hi hagi bacteris que poden viure en la foscor més absoluta. Durant segles, la humanitat rebia la llum del sol i era de dia, mentre que periòdicament, i si els núvols no ho impedien, la lluna omplia de llum lletosa les nits estelades. Però, avui, nit i dia trobam llum i no és natural, però és normal ja en les nostres vides. La nostra civilització es mou per la llum, l'electricitat està al començament de totes les coses, és el déu contemporani. En tenim consciència? Volem il·luminar les zones obscures de la realitat per poder veure-hi clar i discernir el gra de la palla perquè ningú no ens engani... 

Necessitam llum, més llum, com diuen que demanava Goethe en el moment de morir. Què cercava el gran poeta alemany? Allò que no havia trobat, tot i haver-ho perseguit al llarg de tota la vida: llevar el vel que ens tapa el saber i saber més. Una llum que els il·lustrats assimilaven a la raó (la deessa del Segle de les Llums), en la qual confiaven per esbargir les tenebres de la superstició o les boires ideològiques dels prejudicis. Ens ho recordava el filòsof J. Ramoneda en citar el text de Yuval Noah Harari («Sapiens. Una breu història de la humanitat»): els humans tenim la rara capacitat de crear ficcions i creure'ns-les. I el cas és que ens les creim encara que la realitat sovint les desmentesqui. Convé, doncs, aclarir les coses. Aclarir, per exemple, què hi ha de veritat en els mantra dels nostres governants: que ja sortim de la crisi, que no s'han congelat les pensions, que si els bancs van bé l'economia va bé, que Espanya és la nació més antiga d'Europa, que d'allò de Bárcenas no en sabien res (però diuen que no succeirà mai més!), que com més rotondes a les carreteres més seguretat, que el català és el problema del menorquí... Un llum en el sol no fa claror. Però hi ha arreu moltes més ombres que llum, o sole mio.