Les famílies vulnerables necessitaran acreditar la seva pobresa per poder optar al servei del Banc d'Aliments. El ministre Alonso ha anunciat l'exigència d'un informe dels serveis socials i que les autonomies presentaran propostes per incloure en el programa d'aquestes ajudes, que mitjançant una acreditació podrien donar cobertura a necessitats bàsiques, despeses de les escoles infantils o serveis complementaris.
No en teníem prou d'etiquetes: Immigrants, mobilitat geogràfica, desnonats, estrangers, silenciats, oblidats... dolor del malferit que no passa de llarg en el país de les falses pregàries. A Espanya, segons Càritas, les estadístiques reflecteixen que un 24% de la població és pobre. Esgarrifa, aquell fill d'obrers que amb l'esforç dels seus i del propi, fent repassos, compatibilitzant un treball de nit amb la universitat, ara és un titulat amb màster i pelat en la casa dels pares. O els energètics, nou terme que descriu a les persones que no poden mantenir el subministrament d'aigua, gas i electricitat. O l'americanització de la pobresa, nucli que tot i tenir contracte laboral, viuen sota el llindar d'uns sous baixíssims.
Són els nous pobres sense culpa, als qui no els fa vergonya explicar la dura situació. No necessitem vigilar-los, controlar-los les racions de menjar, perquè aquesta condició més que definir-los a ells, assenyala a la resta. Qui és la resta? Desafortunats, desventurats, pobres dirigents sense lliçó.
