Els papers, anhelats fedataris del passat

Pep Mir04/04/15 0:00

L'altre dia vaig anar a demanar un certificat per acreditar que havia estudiat al 'Ramis' i me van dir que no constava. No hi era. No apareixia. Era un alumne fantasma. El meu passat a BUP i COU no existia segons la història oficial, burocràtica. Tot d'una vaig elucubrar sobre el fet que allò realment no hagués existit. És a dir, que no havia elaborat els engrescadors quaderns de ciències de Miquel Ferrà, que no és Antoni Puertas artífex parcial del fet que no pugui estar sense un llibre començat, no havia existit l'esport no olímpic de picar la paret, ni les sobreactuacions hormonals al pati per captar l'atenció d'elles, ni les classes a les aules modulars que de provisionals i útils han passat a ser fixes i vergonyoses. Seria tot això només un record irreal? Quina por que fa, no?

Això, aquesta por a l'oblit, a no tenir la constància dels fets en negre sobre blanc, a no comptar amb un fedatari públic tangible, és el que provoca que els càrrecs electes apurin el termini electoral legal per inaugurar fins i tot el que no està per inaugurar, anunciar coses que ja veurem, i sortir a totes les fotos possibles. Per això consellers i regidors han dedicat els darrers dies de març a divulgar mèrits i voluntats sense cap mena d'escrúpol. Aquesta desfilada impostada provoca fins i tot l'aparició de candidats en rodes de premsa on és difícil definir el seu paper o compareixences per assumptes menors, quan altres majors encara n'esperen una.

Aquest abocar-ho tot perquè consti en acta és propi del mal alumne que ho deixa tot per estudiar el darrer dia. Aquesta explosió comunicativa artificial amaga una falta de transparència regular, neta i desinteressada. La informació de la cosa pública no és un material a disposició de l'interès de qui mana, és una obligació constant al llarg de quatre anys. És un dret del ciutadà que no sempre és ben atès simplement perquè no convé.

L'expedient va aparèixer gràcies a la recerca de les amables administratives del 'Ramis'. El meu passat consta en acta. Millor així.