Sa darrera tanca

'Foc nou' al PP de Ciutadella

|

Valorar:

He vist a l'edició digital d'«Es Diari» la foto i els noms dels integrants de la candidatura del PP de Ciutadella per a les properes eleccions municipals, en l'acte de la seva presentació oficial a la premsa. Hi ha tres coses que m'han sorprès, d'entrada: que la instantània fos presa pràcticament en el mateix indret -amb el port ciutadellenc al fons- que, ara deu fer uns sis anys, Assumpta Vinent -que llavors va resultar elegida presidenta local de la formació popular- va triar per donar a conèixer el seu equip; que la mateixa Assumpta -ex-alcaldessa, entre altres càrrecs púbics- formi part d'aquesta llista, i que cap dels actuals 10 regidors del partit a la població occidental de l'Illa no vagin a repetir en els seus càrrecs.

Us he de dir, abans que res, que amb dues de les persones que formen part de la candidatura hi he tengut -i en algun cas hi continuo tenint- una molt bona relació. No es pot parlar d'amistat íntima, ni tan sols, probablement, d'amistat, però sí que he compartit amb un d'ells uns moments prou difícils i dolorosos a nivell personal i familiar i açò sempre és d'agrair. Per tant, estic content, per ells, de que puguin arribar a ser regidors de la seva ciutat o que tornin a la primera línia de l'activitat política. Però, com a columnista, he de ser un observador imparcial de la realitat -tot i que des de la distància en el temps i en l'espai- i això em porta a fer-me i a fer-vos algunes reflexions.

Permeteu-me que comenci per la darrera de les sorpreses que m'he enduit en llegir la informació d'en Jordi González. Cap regidor ni regidora de l'equip de govern actual no repetirà en el proper consistori. Ben igual que fa quatre anys. El PP ho justifica assegurant que volen fer «foc nou» i que la política no ha de veure's com una professió. Una afirmació, aquesta, que posada així, negre sobre blanc, queda molt polida i sembla molt lloable. Però que cal analitzar bé, amb el màxim de rigor possible.

La neteja popular de l'anterior grup municipal, que també comandava dalt la Sala, fou deguda a que tots ells -amb l'honrosa excepció de na Toñi Gener- van passar al grup mixt per fortes discrepàncies amb la nova direcció del partit i diversos d'ells i d'elles van ser mesclats, posteriorment, en casos de corrupció. No diré -Déu me'n guardi- que aquesta sigui la situació actual del PP a Ciutadella. No em consta en absolut que aquella insòlita manera de governar els afers públics s'hagi repetit i tothom qui s'estimi el seu poble ha de pregar perquè no es torni a produir mai més. Però açò no lleva que ens demanem, amb tot el respecte i a la vegada amb tota la sinceritat del món: que ha passat ara, idò?.

Mireu, en el meu darrer article us parlava del fets tan lamentables ocorreguts durant els Jocs des Pla de l'any passat i us deia que, en la meva modesta opinió, l'anterior alcalde no tenia perquè assumir, ell tot sol, el què allà havia succeït. Una primera pregunta em ve al cap. És possible, tal vegada, que els companys de grup de José Maria de Sintas s'hagin volgut solidaritzar amb la dimissió del seu cap de llista i optin per no tornar a presentar-se als comicis locals? Ja us dic, és una possibilitat però no acab de veure que sigui l'única explicació d'una esbandida de similars dimensions.

Una altra possibilitat és la de la correlació de forces dins del partit i la imposició d'un sector per damunt dels altres. Aquesta és una hipòtesi que ens agrada molt de contemplar als periodistes. I aquí entra en joc la figura d'Assumpta Vinent, una persona encantadora i de tracte afable i exquisit amb la premsa, i també la meva altra sorpresa. Però, de la mateixa manera que en el govern popular d'Espanya cada cop és més forta la influència dels anomenats sorayos, ens podríem plantejar que ara, a Ponent, és l'hora dels assumptos? En tot cas, deixo oberta la qüestió, l'interrogant.

No vull acabar aquest escrit sense desitjar al nou equip del PP que opta a governar l'Ajuntament de Ciutadella (com a tota la resta de candidatures que concorrin a les eleccions locals del proper mes de maig, per descomptat) tota la sort del món. Crec que el fet de voler assumir un compromís públic amb la seva ciutadania, en uns moments en què la activitat política -i en especial, la dels partits que podríem anomenar tradicionals- està tan poc considerada, tan mal avaluada, ja és, en ell mateix, un acte de valentia, que he vist que assumeixen tots amb un somriure al rostre. Que a ells, i a tots els altres, els vagi molt bé, de veritat.