Època de muda

Paradigma finit

|

Valorar:

Un paradigma és un model, una manera molt estesa de veure les coses, és com un acord social ampli. La història ens mostra com s'han produït alguns canvis en les concepcions principals del món, que han readreçat les creences cap a orientacions ben diferents de les que fins llavors s'havien mantingut. I algunes veus apunten que estem propers a nous canvis de paradigmes importants.

Fa devers quatre segles que es va acordar que la Terra girava al voltant del Sol, i no al revés. Un dels principals divulgadors de la nova teoria va passar per judici de la Inquisició i quasi li costa el coll. Però el què aquí interessa és constatar com va canviar la visió de tot el cosmos per part d'aquells humans que, durant generacions, s'havien explicat uns a altres que era la Terra que estava al mig. De cop i volta, la realitat era radicalment al revés. És el conegut com a gir copernicà.

També trobem canvis de concepte en èpoques recents i aplicables als debats sobre sostenibilitat. Per exemple, en el segle XIX es consideraven els depredadors com una part negativa de l'ecosistema. Per això, al parc de Yellowstone van decidir acabar amb els llops i ho van aconseguir. Però l'explosió d'herbívors que es va anar generant després, amb els consegüents efectes sobre la vegetació i el paisatge del parc, va fer que finalment es reconsideràs la decisió. A finals del segle XX, els llops (ara d'origen canadenc) van ser reintroduïts. Per tant, canvi de rumb de 180 graus. De promoure i pagar la seva exterminació a protegir-los i multar als que els mati.

I és que, amb el temps, les coses de vegades se demostren diferents al que semblen de manera inicial. Així ho explicava un ponent que va venir convidat a Menorca fa uns anys, en relació a una zona que es va protegir al nord d'Irlanda, degut a la seva valuosa flora. El primer que van fer els gestors públics del nou espai protegit va ser eliminar el bestiar que pasturava per sobre de les plantes protegides. Al camp de pocs anys, la vegetació més poderosa d'arbres i arbusts va començar a colonitzar l'espai i a desplaçar les plantes autòctones tan apreciades. Constatat l'error, es va recuperar la raça autòctona bovina d'aquelles terres i de llavors ençà pasturen. Ajuden a conservar la flora d'interès, complementen el paisatge i a la vegada generen uns ingressos per carn de gran qualitat.

El tema del bestiar té encara un canvi d'enfocament més gran si es sap manejar de manera estratègica. En la rama que s'anomena agricultura regenerativa, s'estan fent autèntics miracles per regenerar zones desèrtiques en espais fèrtils, simplement usant bestiar. Però a l'engròs. Amb l'objectiu d'imitar els grans ramats d'herbívors que hi havia fa molts anys a la natura, que sempre estaven junts per mor dels depredadors que els assetjaven, però que s'havien d'anar movent per trobar pastura nova i evitar menjar sobre els seus propis excrements. Se'n diu maneig holístic i és una de les esperances per frenar el canvi climàtic i millorar l'alimentació de tot el món.

Un gir copernicà és el que un nombre creixent de gent ve demanant que s'apliqui a algunes decisions de caire econòmic. Per exemple, seria bo revisar la creença que diu que qualsevol nova infraestructura dinamitzarà l'economia. Si s'analitzen en profunditat els estudis que justifiquen l'obra, es veuen els costos finals i s'estimen les perspectives d'ingrés, en molts casos les infraestructures no són més que un deute que passam als pròxims anys. Aquesta fama la tenim guanyada a pols de Pirineus cap avall, quan anam al nord d'Europa a demanar diners.

Probablement un dels paradigmes més significatius que caldrà canviar en els pròxims anys és l'actual necessitat que té el sistema econòmic de créixer de manera permanent per a no col·lapsar. Créixer eternament en un món finit, és una antítesi que alguns experts ja analitzen de fa temps. És possible el progrés sense creixement? No ho sembla dins l'actual paradigma. Per això es treballa per canviar-ho, malgrat soni quimèric. El model actual no té en compte la realitat física (no registra en la comptabilitat les pèrdues de materials ni el deteriorament del planeta) i no el podrem mantenir.

Recentment s'ha sabut que un 25 per cent dels espanyols encara creu que el Sol dóna voltes a la Terra. 400 anys després del gir copernicà, n'hi ha que continuen a pinyó fix. Per això és urgent recuperar el criteri per decidir les prioritats pressupostàries. Si no hi ha educació de qualitat, seguirem imaginant el món mirant les ombres de la caverna.