Època de muda

Les mans de l'entorn

|

Valorar:

Haver de curar una ferida en unes mans alienes que hagin treballat molt dur durant anys, és tot una experiència. Es detecten arrugues, línies, durícies. S'observen antigues ferides ja cicatritzades i tints que han penetrat per sota de l'epidermis. Els dits de la gent que ha fet molt de treball manual solen ser poderosos, i delaten les moltes vegades que han hagut de tancar-se amb força sobre algun objecte. La vista detallada d'unes mans laborioses transmet una suma de vicissituds, pròsperes o adverses, que s'intueixen o es dedueixen ràpidament.

Diuen que netejar i cuidar les mans d'alguna persona que hagi treballat molt, és un bon exercici per als joves que s'han criat en un món relativament regalat. Perquè en pocs minuts es pot percebre que la vida no és igual per a tothom i que algunes persones han hagut de fer molts esforços per a tirar endavant. Algunes escoles d'emprenedors empresarials ho recomanen com a sistema per entendre la cultura de l'esforç.

D'una manera similar, l'observació de l'entorn ofereix informacions i sensacions, que denoten les experiències que poden haver succeït. Es detecten alguns fets d'origen natural, com ara els grans blocs de pedra dipositats a dalt d'algunes penyals de litoral, que indiquen els enormes temporals que qualque dia es van donar. O es veuen els fòssils d'animals marins dins la pedra sedimentària que en algun moment va ressorgir del fons del mar empesa per les immenses forces orogèniques.

Però també es poden detectar al nostre voltant les diferents ferides que l'activitat humana va causant al planeta. Des de constatar la gran baixada en la densitat d'ocells que solquen el cel de l'estiu fins a enyorar les diverses fonts que l'excessiva explotació de l'aqüífer de les darreres dècades ha assecat. Des de notar l'absència del cant de les granotes en alguns indrets urbans, fins a veure com algunes plantes exòtiques s'escampen per la natura. Des de palpar la urbanització d'algunes tanques conegudes fins a avergonyir-se del fems que es veu al mar des del moll del port.

Estaria bé que alguns que reneguen de manera compulsiva de l'ecologisme, fessin net les mans del planeta i hi curessin algunes ferides. Potser faria el mateix efecte que dèiem abans i les coses es podrien veure d'una altra manera. Quan es participa activament per a recuperar ecosistemes degradats, per a refer paisatges ferits i o per a cuidar animals silvestres necessitats, el panorama canvia i es comprèn que hi ha algunes dinàmiques que cal intentar evitar en el futur.

Ara és un bon moment. El Papa, màxim representant de l'església catòlica, acaba de fer una encíclica molt valenta i es posiciona clarament a favor d'un canvi de rumb en els temes ambientals. Reclama que els governs (i l'imaginari col·lectiu) deixin d'estar sotmesos a l'economia financera i que la llista de les coses importants sigui reclassificada. És un gest que, més enllà de les creences de cadascú, pot tenir una influència considerable en alguns sectors tradicionalment allunyats dels postulats ambientalistes. Tant de bo.

A un nivell més local, aquest fet coincideix també amb un canvi de colors polítics, on arriben al poder formacions que han proclamat un compromís molt més alt en termes de sostenibilitat que el què s'ha viscut fins ara, on el discurs era precisament que el medi ambient frenava l'economia.

I la crisi econòmica que encara patim també ofereix un context adequat per a buscar noves fórmules que vagin en una línia més racional i amb visió de futur. Una economia que aposti més pel serveis que per a les infraestructures, que busqui rebaixar de manera substancial tant la càrrega energètica fòssil de les activitats com el volum de materials (i de posteriors residus) que necessiten. Que opti per fixar economia local i afavoreixi processos productius responsables.

És hora de prendre decisions considerant els efectes reals que es provoquen, més enllà de la irracionalitat palesa d'alguns dogmes econòmics. Tanmateix, aquest model de progrés basat en el creixement permanent que s'ha imposat fa anys, que mai ha netejat les mans del seu entorn ambiental, ens condueix sense remei a trencar un sistema superior com és el funcionament planetari.

Per això molts tenen ja clar que els anti-sistema no són els que demanen que els temes ambientals en tenguin en compte. Els anti-sistema són els que pretenen continuar fent les coses com fins ara.