La columna

El futur és aquí

| |

Valorar:

Ala taula rodona del dissabte 11 de juliol hi havia noms dels que conformen l'actualitat cultural i política del nostre país: Ponç Pons, Joan Pons, Esperança Camps, Maite Salord, Miquel Àngel Maria i Pilar Arnau. Ponç Pons, amb la seva veu poètica, va ajudar a situar Menorca allà on li correspon, al bell mig del Mediterrani. Esperança Camps i Maite Salord van recordar un escriptor ficat a professor d'anglès, francès i català, per exigències del guió, a qui solien demanar, a una hora lectiva poc agradosa, de la musique, una classe on tot eren al·lotes, un temps que ara sembla irreal però que llavors ja vorejava el surrealisme en l'illa fantàstica on bufa l'aire gelat de tramuntana, aquella on el passat ja tenia l'aire reclòs de les capsetes màgiques. Érem tot al·lotes i volíem de la musique. Ara som mares i continuem volent de la musique, de la bona, de l'autèntica llibertat. El futur ja és aquí. Un futur fet de brillants obres literàries i de reptes polítics.

2 En Miquel Àngel Maria apostava per l'aventura. Recórrer terres i patir peripècies que sedueixen el lector; emborratxar-se d'aventura. No hi ha res com estar embriac de lletres; potser no hi ha res com estar embriac i no haver de despertar. En Joan Pons també ha apostat sovint per l'aventura. En l'esclat lluminós dels sabres dels turcs s'hi conté mitja història del Mediterrani, el mar que configura la nostra pròpia història. Pilar Arnau tenia la iniciativa; de fora vingueren els que llum ens feren. No li ho agrairem prou mai. El dematí d'aquell fulgurant –i calorós— dia 11 en Joan Al·lès ens havia desvetllat, amb les imatges detallistes, carregades de veritat de la seva cambra, com s'assembla la vida als somnis. Hi ha qui diu que sense somnis no hi hauria realitat. En Miquel Àngel Limón ens havia portat pels carrers de Ciutadella, que amaguen la màgia darrera les pedres indiferents, i les peripècies del passat. Després de dinar en Joan López s'havia demostrat com el que és, home de paraula, lúcid esbrinador de la realitat política i estudiós incisiu de la llengua i la literatura; el seu seny brilla més que la plata dels seus cabells. N'Ismael Pelegrí es demostrava clarivident i meticulós en l'anàlisi literària, generós i estricte alhora, de peus a terra; necessitem homes com ell per obrir nous camins. Fina Salord era la gran mare de l'Institut Menorquí d'Estudis, origen i fi de tot, posseïdora de la clau de l'entrellat: cal defensar allò que ens sentim com a nostre. Gràcies a tots.