Època de muda

La ruta factible

|

Valorar:

La recerca de noves activitats econòmiques que no passin per afegir més gent sobre l'Illa el juliol i l'agost, és un d'aquells temes que fa anys que es troba en debat, però que avança molt lentament. El camí de Cavalls és un dels recursos importants que Menorca té per treballar en aquest sentit però cal acabar de tancar alguns acords.

Poca gent discuteix ja que la recuperació del camí de Cavalls ha estat una de les aportacions més grans que ha rebut Menorca en els darrers temps. Molts menorquins hi passegen cada cap de setmana al llarg de tot l'any. Gràcies a aquesta senda, senzilla però efectiva, molta gent coneix per primera vegada alguns paratges de l'Illa on ha nascut.

Recentment s'ha parlat de la Ruta de la pedra en sec de Mallorca, a un curs organitzat en el marc de la UIMIR. Aquesta oferta de senderisme s'ha convertit en una dinamització real de la Serra de Tramuntana, i sembla clar que hi hagut dos elements claus. D'una banda, les escoles de margers (aquí en diríem paredadors) i de l'altra la xarxa de refugis per a pernoctar. Són dues idees que es poden traslladar a Menorca.

Tot i que els pagesos ramaders aixequen cada any un considerable nombre d'enderrossalls, bona part de l'obra pública es fa amb mà d'obra forana i, a jutjar pel ciment que hi posen a la part de dalt, sembla que el sistema que ara s'empra no és exactament de pedra en sec (o sigui, sense pasta per enganxar). I més enllà de les parets, hi ha altre tipus de patrimoni, com ara ponts, barraques, bancals, encadenats, etc, que s'estan degradant al nostre territori i que, amb pocs anys més, podrien quedar-se sense gent local que els sàpiga reparar.

Les escoles de margers mallorquins dels anys vuitanta, van permetre formar una sèrie de joves en aquest ofici, a l'hora que evitaven la pèrdua d'uns elements decisius del paisatge. Les pràctiques d'aquestes escoles van permetre demostrar el fort atractiu que tenen alguns elements fets en pedra, quan són restaurats amb bon criteri. A Menorca, no hi faltaria feina de recuperació.

L'altre clau en la promoció del senderisme no estiuenc són els refugis. A Mallorca la majoria són de propietat pública, a partir de la rehabilitació d'edificis existents, però en el cas de Menorca hi ha més variables a tenir en compte. Una de les qüestions bàsiques és que aquí també fa la ruta gent que va a cavall, i tot permet intuir que serà una de les modalitats que anirà a més en el futur pròxim.

Els cavalls plantegen uns requeriments d'espai, menjar i beure, que fàcilment poden cobrir els casats agraris propers a la senda, però que no encaixen en els apartaments turístiques que potser es podrien reconvertir per acollir gent que va peu o en bicicleta. Com que el volum d'usuaris tampoc s'entreveu tan gran, sembla més lògic apostar pels casats del camp, que podrien donar cobertura a tothom.

D'altra banda, els usuaris del camí de Cavalls que poden voler fer uns quants dies caminant i que requereixen poder allotjar-se el vespre, tenen un perfil que fa de més probable atractiu unes cases de lloc que un apartament turístic. I no cal oblidar que qui pateix més els efectes col·laterals indesitjats del dret de pas públic (aquells que no tanquen les barreres que serveixen per a controlar el bestiar, persones que surten de la senda marcada, altres que deixen fems, etc) són precisament la gent del camp, i és just que, ni que sigui per una vegada, alguns beneficis del turisme hi reverteixin.

A Mallorca, el punt àlgid del senderisme són les vacances de Pasqua. O sigui que és realment una activitat que ajuda a desestacionalitzar. I això que allà, al contrari que a Menorca, no tenen resolt del tot el tema del dret de pas i encara es generen punts de conflicte entre usuaris i propietats.

Aquí ho tenim millor i més fàcil, encara que s'haurà d'abordar la normativa que faciliti els refugis, que fins ara no s'ha aconseguit. També ens cal un programa de manteniment per aquells punts on es genera erosió, s'haurà d'intentar que les activitats que usen el camí no interfereixin amb les èpoques de cria o s'haurà de promocionar una cultura dels usuaris que inclogui recollir el fems que es va trobant.

El camí de Cavalls és un regal que la història ens ha llegat i que la mobilització popular ha rescatat d'una pèrdua que era quasi imminent. És també una via privilegiada per a dinamitzar noves activitats econòmiques i perquè la gent conegui l'entorn menorquí.

Diuen que qui coneix estima i que qui estima no destrueix. Llarg trajecte idò als usuaris d'aquest camí.