Els tuits en què la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, explicava que havia assistit a una recepció dels reis d'Espanya, acompanyada d'una bona representació de la «societat mallorquina», és un clar exemple de com un polític (o política) pot arribar a no saber el que té entre mans. Pot tractar-se, certament, d'un lapsus, però molt sovint, aquesta casta d'afirmacions desvelen el què caracteritza el pensament més íntim -no oficial, evidentment- de la persona que els pateix.
Abans que res us he de dir que la senyora Armengol no m'ha caigut mai especialment malament. És molt agradosa, sempre exhibeix un somriure als llavis; la seva imatge no és, d'entrada, gens desagradable. Però, caram, si grates un poc (i no massa, pel que hem pogut comprovar recentment), t'adones que no té ni la més remota idea de quines són les seves competències i a qui està representant. Tal vegada -com deia un dels comentaris a la notícia apareguda fa pocs dies al «menorca. info»-, haurà de ser el seu conseller de la Presidència, el menorquí Marc Pons, qui li hagi d'explicar.
Resultaria obvi destacar que l'oblit, el desconeixement o el menyspreu (sigui el què sigui) de Francina Armengol contrasta amb el tradicional bon funcionament del protocol de la Casa reial, els responsables del qual saben perfectament a qui han de convidar i amb quin motiu, quan organitzen un acte a les Balears. I també em pareix significatiu que les crítiques més furibundes contra l'actitud de la presidenta hagin vingut dels representants d'Eivissa i Formentera, unes illes tan oblidades per la «societat mallorquina» a la que Armengol feia referència que ni tan sols formen part de les Balears, ja que han esdevingut les Illes Pitiüses.
-Centrant-me, ara, en Menorca, us deia en un dels meus articles anteriors -precisament, el que vaig dedicar a la «vaca viatgera»- que els habitants d'aquesta illa s'han sentit, històricament, molt més identificats ja sigui amb Madrid o amb Barcelona, que amb la mateixa Palma. Jo adduïa com a motius la discontinuïtat del territori i les dificultats que sovint es produeixen en les comunicacions entre illes. Però crec que la conducta dels dirigents mallorquins que han tengut responsabilitats a nivell d'arxipèlag constitueix la raó principal d'aquesta no-vinculació emocional. Quantes vegades no els haurem sentit dir que Menorca té el mateix pes demogràfic que un barri de Ciutat!
Em vull dirigir personalment a la presidenta Armengol i pretenc fer-ho des del punt de vista d'un català que viu a Barcelona, però que també ha residit, abans, a comarques i que, per tant, ha conegut molt bé l'anomenat «centralisme barceloní». Això de confondre la Ciutat Comtal amb tot el Principat és quelcom que alguna vegada ha aparegut en el discurs d'alguns polítics catalans. En honor a la veritat, he de dir que aquesta actitud no la va tenir mai el president Pujol, qui, com a molt, identificava Catalunya amb el seu propi partit. Però no passis pena, Francina, que em referiré només a un parell de coreligionaris teus.
Pasqual Maragall, probablement el millor alcalde que ha tingut Barcelona (el dels Jocs Olímpics del 92, recordau?) Quan va accedir a la presidència de la Generalitat, després d'un any sabàtic a Roma, va tenir molt clar que el seu negociat es deia ara Catalunya i va recórrer el país de punta a punta, per tal de tenir-ne un coneixement global més directe i no actuar, només, en interès de la capital.
I què dir del seu predecessor a l'alcaldia, Narcís Serra, un home molt intel·ligent -massa, probablement, vist com va actuar després com a màxim responsable de Caixa Catalunya-. Jo record una entrevista amb ell, feta fa més de trenta anys, en la qual em va definir Menorca com a una illa «molt cartesiana, amb dos extrems forts i un centre dèbil» (és curiós, el mateix centre que, darrerament, estan governant els seus). Serra va deixar l'alcaldia barcelonina per posar-se al capdavant del ministeri de Defensa del primer govern de Felipe González. I es va identificar tant amb el seu nou càrrec que conten que, quan aterrava a Barajas -en aquells temps no hi havia encara l'AVE- canviava el xip i només parlava en castellà, fins i tot quan l'anaven a veure els polítics catalans.
Però repetesc, estem parlant de persones intel·ligents, amb una gran preparació intel·lectual i humanística. Haurem d'arribar, idò, a la conclusió, que moltes vegades els què els ha mancat als dirigents palmesans per arribar a entendre la realitat balear ha estat precisament açò: intel·ligència?
