Època de muda

Dues-centes mil i pujant

|

Valorar:

La punta d'agost d'enguany, per tercer any consecutiu, supera a Menorca les 200.000 persones a la vegada damunt l'Illa. Les dades ens mostren que l'estacionalitat de l'activitat turística s'ha anat agreujant i que anem concentrant la gent en manco temps. Una equació que tothom sap que no convé però que constitueix una realitat que cal afrontar.

És clar que tot és relatiu, i uns pensaran que això és molta gent i d'altres que no és tant. Per exemple, i fixant-nos en illes, la quantitat de 200.000 persones en un sol dia seria terrible per a un gestor de les Illes Galápagos, que amb un territori onze vegades més gran, intenten que aquest sigui el nombre màxim de turistes que passen al llarg de tot l'any, perquè pretenen preservar el grans valors naturals d'aquell arxipèlag.

Per contra, per un administrador de l'illa de Malta, amb la meitat del territori que el nostre però amb 400.000 persones de població permanent, probablement seria una dada que no li alçaria una cella. Això sí, no hi busqueu grans valors naturals a Malta perquè la densitat humana té un cost ambiental important.

La relativitat de la massificació depèn, idò, del model que projectem per a Menorca. Per als que estem convençuts que aquesta Illa no té futur si apostem per competir en quantitat i preu, les dades de pressió humana diària que ens ofereix l'Observatori Socio Ambiental, no són una bona notícia i caldria treballar per a corregir-les en la mesura del possible.

Potser una de les maneres seria mostrar que també existeix una Menorca d'hivern, amb els seus condicionants, però que no són més grans ni més petits que a d'altres llocs. En segons quins mesos tenim la nostra genuïna tramuntana, que despentina, neteja l'aire i fa baixar la sensació tèrmica uns quants graus. Però per fort que bufi, no és res comparable amb el fred d'Escòcia, on molta gent va de vacances. Només és que ja sap on va, i porten la corresponent roba d'abric.

Després hi ha setmanes (i que durin molts anys), on la pluja pot arribar a ser intensa i per a alguns això pot dificultar qualsevol activitat a l'aire lliure. Però no tan lluny tenim el camí de Santiago, ple de peregrins que busquen espiritualitat, retrobament o ves a saber quina experiència, i sobre els quals cau un diluvi vàries vegades per setmana. Com que ja ho saben abans de partir, van preparats i la pluja no els atura de caminar.

Aquestes qüestions no són necessàriament evidents. Els que per sort o desgràcia ens ha tocat de vegades fer declaracions davant una càmera de televisió, sabem que segons quines cadenes no tenen autorització per emetre cap imatge de Menorca que no sigui de bon temps. Probablement perquè alguns patrocinadors així ho condicionen. Si només mostram sol i platges belles, tenim nombres de continuar sumant gent a l'agost.

Convé tenir present que no treballar per canviar l'actual dinàmica, o sigui, no fer res, també és una opció de model. N'hi ha que diuen que cal evitar regulacions i que s'ha de deixar que el mercat operi lliurament. Però avui per avui i en un lloc com aquest, el lliure mercat sol apostar per l'especulació urbanística i l'economia financera que no genera llocs de feina ni distribueix beneficis.

2 Va ser significativa la participació de gent diversa en la recent tertúlia de l'IME sobre els plans estratègics. Ens trobem a un moment social on la reflexió col·lectiva es fa molt necessària i on es detecta una demanda de canals de connexió entre institucions i ciutadania. Sembla primordial la labor de promoure debats organitzats en aquest sentit.

I mentre decidim com consensuar el camí a seguir, cal gestionar el col·lapse estiuenc definint prioritats. És recomanable preservar els llocs fràgils i emblemàtics. El Liceu té una capacitat d'acollida i quan s'han esgotat les entrades cal anar-hi un altre dia. Això dóna valor a l'espectacle i a la sala. Les nostres platges verges són el nostre Liceu i de cap manera han de duplicar l'entrada de gent per un malentès servilisme turístic que no és bo ni per a la platja ni per al producte turístic.

També seria bo comunicar als visitants que d'una punta a l'altra de l'Illa només hi ha quaranta quilòmetres, i que no val la pena intentar avançar vehicles a l'estiu. El temps addicional amb una distància com aquesta és irrisori i, com diuen alguns, poder contemplar el paisatge és un valor afegit a Menorca.

Keep calm, summer is here.