De rebot

Complir la llei

|

Valorar:

La nova presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, acabava el seu primer discurs amb un «Visca la República catalana!» mentre, a distància sideral, el president del Govern espanyol Mariano Rajoy, acusava de deslleialtat els polítics de JxS i la CUP. Forcadell parlava en nom del poble sobirà; Rajoy advertia que els cauria damunt «todo el peso de la ley». Però per moltes tones de llei que ploguin damunt llurs clepses, és de raó que l'estat de dret mai hauria d'anar contra l'exercici dels principis democràtics. Ho saben els que van posar la querella per haver tret unes urnes de cartró el 9 de novembre de l'any passat? En un article de 1917 («Sancho en la ínsula»), Ramón Pérez de Ayala escrivia: «El Poder debe permanecer en dócil vasallaje de la justicia, que no la justicia humillarse a los arbitrios del Poder».

No sé si serà fàcil doblegar la voluntat majoritària dels ciutadans de Catalunya expressada el 27 de setembre. És possible també que quaranta anys polititzant la justícia hagi duit, com afirma la professora de Dret Montserrat Nebrera, a la judicialització d'un atzucac polític. La divisió de poders fou ideada per Locke i Montesquieu justament perquè els Estats tinguessin uns contrapesos i equilibris (checks and balances), que servissin de fonaments i garants de la democràcia. Tanmateix, a l'Estat espanyol, des de fa anys, el govern de torn disposa d'un braç judicial que executa instruccions polítiques: suspèn lleis, imputa càrrecs institucionals i gestiona les imputacions en funció del calendari electoral i amb criteris d'oportunitat política. Als jutges que han estat cobrant de la FAES no els hauria d'estar permès de jutjar la corrupció del PP; recordem que fins i tot el fiscal general que va obligar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a presentar les querelles va acabar dimitint per les pressions del govern espanyol. I fa pocs dies la majoria absoluta del PP ha procedit a modificar la llei del Tribunal Constitucional perquè aquest organisme esdevengui executor inhabilitant les autoritats que no facin cas de les sentències. Observant aquí la no separació de poders, deu ser legítim demanar-se on és la democràcia espanyola.

No s'ha de confondre llei amb justícia. El respecte a les lleis és una obligació ciutadana; però la història ens ensenya que per obtenir justícia o, si més no, per millorar-la, de vegades, s'han de prendre decisions que trenquin la inèrcia de normes obsoletes. Precisament, la política ha de tenir aquesta virtualitat.