Pep Mir07/11/15 0:00
TW

Queixar-se és gratis, relaxa, ajuda a la cohesió social si el tema és recurrent i, a més, sovint permet eludir responsabilitats. Ens queixam de coses tan immutables com la calor d'ahir, tan absurdes com el canvi d'hora o tan previsibles com el trànsit en hora punta.
Per contra, l'ésser humà tolera, dóna per suposades, situacions perjudicials, preocupants. Una és l'espera als centres de salut. Assumim que a urgències o al metge de primària s'ha d'esperar un temps incert, imprevisible. Pot ser una hora, o dues. No hi ha paràmetres. No és més si plou, o si és dimecres. A la sala d'espera un veu passar els minuts, els quarts d'hora, amb l'esperança de sentir el seu nom, amb un control de qui era abans de qui, i el temor, quan la cosa passa de mida, de no ser a la llista. Però pocs es queixen de forma vehement. Imperen els gestos, boques que bufen però callen.

Les esperes també es fan a casa, més llargues. Les famoses llistes de. En determinades especialitats es fa complicat fins i tot tenir cita. El repertori és ampli: el forat negre de les «bústies», ja l'avisaran, agendes sense obrir... És una gimcana a la qual ens hem habituat però que és del tot injusta. No volem dinar al Bulli, és per necessitat!

Noticias relacionadas
Pep Mir

L’opacitat, només per als cromos

Más noticias relacionadas

Tot i així, encara s'espera la primera manifestació contra les llistes d'espera, no hi ha combatives associacions de pacients. Perquè de res serveix queixar-se al metge, que n'és la primera víctima, i a més full time. De res lladrar a un taulell que ha sentit mil vegades el mateix. Cert, queixar-se no serveix. Però tampoc hem de donar per incorregibles situacions cròniques com aquesta, i passa el mateix amb la desesperant burocràcia, la lenta justícia, els caríssims llibres de text... Com si fossin elements de la natura tan inevitables com la pluja o el vent. No, no ho són.

Per això s'agraeix que l'IB-Salut habiliti ara 14 milions per fer més curtes aquestes llistes. Perfecte. Ara bé, per veure els resultats haurem d'esperar una mica. No importa. En salut, hi estem acostumats.