Fets quotidians

No viuran pitjor

| |

Valorar:

Una de les espurnes més greus que ens deixa la crisi és l'afirmació que els nostres fills, recentment llicenciats o en la pràctica actual d'estudis superiors, viurà  pitjor que noltros. L'alt índex d'atur juvenil, que supera el 40 per cent, constata el desànim i la decepció dels més joves. Viuen en un context d'incertesa material, inestabilitat laboral, manca d'oportunitats per emancipar-se, lluny de la seguretat que proporciona el sostre d'una vivenda. Són la primera generació, la immediata a la crisi econòmica, que després de moltes dècades, se'ls diu que tindran més mal viure que els progenitors. Als quotidians progressistes, principalment, ens fa molt de mal aquesta asseveració.

S'ha comprovat que són els més preparats i els més precaris de la nostra història. Els vam educar amb amor i amb humor. Sembrant la importància dels estudis, olorant el plaer de les arts i traslladant valors com els de construir una ciutadania que fomentés l'ajuda entre iguals. La idea es basava en que si feien el que tocava aconseguirien el que voldrien. Dedicació, esforç i paciència. No els vam enganyar, però lo públic els ha pilotat cap una nova realitat en la que el treball que es genera és insegur.

Malgrat tot, convé dir-los que l'estat del benestar retornarà i que no els deixarà de banda. Que desitgem un país capaç de construir-los un futur en el que no viuran pitjor, que tindran un Govern que prioritzarà els seus somnis. Açò era la política, no?