‘Dubito, ergo…’

I segueix la cursa de fons per formar un govern a l'Estat. Ha passat mig any i estem més o manco com al principi. Les enquestes han fallat estrepitosament, tot demostrant, un cop més, com són de manipulables i manipuladores. La ciutadania ha tornat a negar a les urnes les majories absolutes i els diferents partits estan condemnats a entendre's, a risc d'unes terceres eleccions si no surten endavant els pressupostos. La corrupció segueix essent el pa nostre de cada dia, però no sembla que sigui un obstacle per a un sector ampli de la població (un fet que ens ha de fer pensar…). Les polítiques desincentivadores, empeses per Europa i materialitzades en lleis castradores i inflexibles a casa nostra (em refereixo principalment a la Llei Montoro) han fet de la 'sostenibilitat' un mitjà i un fi en ella mateixa, tot convertint en un parany ineludible allò que ens havia de salvar de nosaltres mateixos. Ens diuen que ja es veu el final del túnel d'una crisi ferotge que ens ha tingut (i ens té) atenallats, però la pobresa sistèmica segueix essent una realitat i els salaris i condicions laborals segueixen escanyant els més dèbils (que són molts!).

Noticias relacionadas

Que no ens robin el mar

Más noticias relacionadas

Enmig de tot aquest desgavell, seguim sense govern i em demano si no és hora d'exigir condicions i canvis substancials per aconseguir una certa estabilitat en la gestió de l'Estat i traduir la pluralitat democràtica del nou Parlament en una acció de govern que reflecteixi totes aquestes sensibilitats. Ai dels egos i els corporativismes! Ho permetran?