De què anam?

Totes li ponen, al senyor Rajoy

|

Valorar:

Hi ha una gran pressió mediàtica perquè tothom accepti que el senyor Rajoy ha de revalidar el seu càrrec de president. No ha obtingut prou diputats, però és cert que la seva candidatura ha estat la més votada i que, en la segona ronda, encara ha millorat els seus resultats.

Les causes d'aquesta millora cada un les ha explicades segons el seu criteri o els seus interessos, però jo, sense amagar que ho agaf d'opinions diverses que he sentit, les resumiria en tres.

La primera, el resultat favorable al brexit. És evident que la majoria de votants espanyols no sabien –ni saben- ben bé quines conseqüències podrà tenir el resultat del referèndum de la Gran Bretanya. Ni els mateixos britànics no ho sabien, molts d'ells, com ara declaren espantats per la seva pròpia decisió. Però és evident que descobrir que els britànics abandonen Europa, espanta. És com sentir un terratrèmol dels grossos davall el peus, i motiu suficient per amagar-se davall la taula i votar, a Espanya, la candidatura més consolidada pel poder, que naturalment era la del PP.

La segona causa, la croada patriòtica espanyola que s'ha desencadenat des que se sap que a Catalunya hi ha una majoria electoral partidària de separar-se d'Espanya. Per a molts espanyols convençuts, ha estat inevitable percebre el PP com la força més integrista i nacionalista, la muralla que haurà d'impedir que els catalans puguin fer la seva, si cal emprant mètodes antidemocràtics, com ja ha demostrat el ministre de l'Interior.

La tercera, el bombardeig d'informacions interessades que donaven guanyador entre les esquerres al partit del senyor Iglesias. Només pensar en aquesta possibilitat, ja era un motiu per espantar els sectors conservadors i no tan conservadors. I també a aquella part de l'esquerra que no podia combregar amb un discurs tan variable, segons per on bufava el vent, del dirigent de Podemos. I és que, més com un líder polític, ha actuat com un telepredicador de secta religiosa americana.

Naturalment es podran afegir moltes altres causes, com el record de Ciudadanos pactant amb el PSOE, que molts dels seus votants van percebre com una traïció als camarades del PP. Igual que molts votants del PSOE tampoc no van entendre aquell pacte. O el desànim de tants de votants d'esquerra en percebre més una pugna entre PSOE i Podemos, que la voluntat de treure el PP del govern. Però les causes essencials, crec que són les tres primeres que he exposat.

I ara, a la vista dels resultats, els poders econòmics –aquells que mai surten per la tele però que comanden més que cap altre, i que controlen diaris i televisions- reclamen la formació urgent d'un govern estable i amb el PP al davant, per a la seva tranquil·litat i bona digestió. Tanmateix, els ha anat prou bé amb ell.

Segurament és açò el que acabarà succeint. Perquè, per paga, al senyor Rajoy totes li ponen sense necessitat de donar mai la cara. El brexit li va donar el vot dels insegurs. I també el brexit farà ara que la Unió Europea sigui més tolerant amb els deutes que ha acumulat amb la seva política irresponsable. I a més, ara podrà fer creure que l'atur s'ha reduït gràcies a ell, quan en realitat ha estat conseqüència que el turisme només disposa de la meitat del Mediterrani per culpa del terror àrab.

Però per més que li ponguin, el senyor Rajoy continua sense merèixer governar un estat democràtic. La indignitat en què ha caigut el seu partit l'invalida per assumir aquesta responsabilitat. Perquè sense voler prejutjar a ningú en particular, són tantes les pomes podrides que hi ha dins el paner, que ja no és qüestió de triar-les, sinó d'envelar a la mar tot el paner.

Si no n'hi havia prou amb els centenars de casos de corrupció dels dirigents del partit, inclosos els sobres atribuïts al senyor Rajoy i la destrucció de proves testificals, encara s'hi han sumat les accions antidemocràtiques del seu ministre d'Interior i l'actuació mafiosa dels dirigents mallorquins, que tothom coneixia, però que no s'ha fet pública fins passades les eleccions.

De tal manera que si, finalment, hi ha partits que li donen estalonament perquè torni a presidir el govern espanyol, votant-lo o abstenint-se, cauran en la seva mateixa indignitat i quedaran invalidats davant els demòcrates que encara hi hagi en aquest país.