De rebot

Si no per l'amor de Déu

|

Valorar:

Un professor meu de primària va començar el curs, allà pels anys seixantes, dibuixant a la pissarra una creu i, davall, una mena de pilota aixafada. Què ens hi volia dir? Idò açò: que havíem d'estudiar molt i esforçar-nos «si no por amor a Dios, por temor a la calabaza». Temps de nacionalcatolicisme. Anàlogament, davant el drama que suposen, al món d'avui com en el d'ahir, les guerres i els fluxos migratòries que provoquen, els europeus d'identitats múltiples faríem bé tenir en compte que ens cal del tot posar-hi remei. Si no per humanisme solidari, almanco perquè ens hi jugam aspectes fonamentals de la nostra existència. La cohesió i la qualitat democràtica o la vida mateixa en últim terme.

Quatre mil refugiats i immigrants han mort en aigües del Mediterrani durant els set primers mesos d'enguany (un 35% més que en el mateix període del 2015!), segons l'Organització Internacional per a les Migracions. I pel que fa a l'arribada d'immigrants i refugiats per mar fins a Europa, se n'han registrat 257.186 durant aquest període. Per més que el poder que elabora les agendes polítiques maldi per deixar en segon pla d'actualitat aquestes xifres incòmodes, així com les condicions inhumanes en què malviuen les persones que les xifres amaguen, la realitat s'imposa en un degotís quasi diari de males notícies.

És hora de revisarles polítiques exteriors i dotar-les d'una dimensió ètica: ras i curt, resulta inacceptable que, per interessos econòmics i de realpolitik, es continuïn mantenint relacions amb règims que anorreen les llibertats i els drets humans o amb règims teocràtics que, directament o indirecta, promocionen i financen els grups gihadistes. Amb aquestes paraules el catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Barcelona Antoni Segura tancava un text en què analitzava la cadena d'atemptats terroristes recents a Europa, els quals relacionava amb la situació geopolítica del Magreb i del Pròxim Orient, i demanava desconfiar dels discursos que pregonen aplicar la força militar i polítiques d'exclusió dels musulmans per posar fi al malson d'EI. Alertava també de l' increment de moviments xenòfobs i d'extrema dreta. Aquests darrers són, a la vegada, caldo de cultiu de les actituds euroescèptiques que afebleixen la cohesió europea i provoquen el rebuig dels immigrants i dels que fugen de la guerra. Tot plegat, ens fa ser a tots més vulnerables.

En aquests assumptes, el govern espanyol no ha fet fins ara pràcticament res. Lògica rajoyana: està en funcions; ergo, no funciona (en allò que no li interessa).

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.