TW

Perdoni, el carrer Girona? -Sí, giri cap a la dreta i no deixi el camí. Primer trobarà Cala Mitjaneta i després agafi les escales de llenya i davallarà a la platja…
-Em sembla que no m'ha entès. He sortit de la boca del metro Verdaguer i m'he desorientat i ara no sé si el carrer Girona és cap amunt, cap avall, cap a la dreta o cap a l'esquerre.
-Disculpi, senyora. És...
El ca lladra, impacient. Déu meu. Com costa adaptar-se de nou a la ciutat. La clau per a fer-ho amb més rapidesa és que arribis a Barcelona i faci mal temps. Llavors penses que l'estiu s'ha acabat i que s'obre davant teu un curs professional i personal il·lusionant. Però amb aquesta onada de calor empesa per un vent del sud humit és difícil i asfixiant adaptar-t'hi de nou. S'ha de tenir en compte que la contaminació apuja un parell de graus la temperatura. Açò ben bé ho saben els ocells que, a l'hivern, abandonen el camp i cerquen l'escalfor de les grans urbs. Se'ls pot veure als arbres de la plaça de Catalunya aprofitant els avantatges tèrmics de la contaminació. Però a l'estiu? Un infern. Una boval. La calor no s'adiu amb les grans ciutats com ara Barcelona. Per acabar-ho d'adobar, no tenim ca nostra preparada per a la calor intensa. Per al fred, sí. Radiadors alimentats per gas ciutat. En aquest sentit, ens assemblam als ocells. I açò que la ciutat comtal és una ciutat marítima. Què deu passar, a l'interior? A Madrid? A Lleida? A Vic? Aquests dies he entès Diego Prado, calorós de mena, que s'ha queixat durant tot l'estiu d'ardor al seu pis de l'Hospitalet de Llobregat. Amic, ara t'entenc. No només és la calor. És la manera d'encarar el temps. El ritme. Es diu que a l'Illa, els menorquins anam a poc a poc. Em fa riure aquesta frase tòpica. Digues-lis als cuiners que fan feina en plena temporada dins una cuina d'un restaurant d'una de les nostres zones turístiques que van a poc a poc. Van a mil per hora. O a un obrer d'una fàbrica de sabates amb la feina organitzada en cadena. Van a dos mil per hora. O al forner que ha de tenir enllestit el pa i les pastes a primera hora del matí. A tres mil per hora. Tòpics. Tòpics que fan mal i que no ens prenem la molèstia de desmentir. El menorquí aplica l'esforç exacte per aconseguir la velocitat adequada i suficient per dur a terme la tasca encomanada o autoimposada. Si ha de córrer, corre. Si ha de prendre's un descans, es pren un descans. Si ha d'accelerar, accelera. Si ha de frenar, frena. El menorquí està imbricat en el temps. La saviesa a l'hora d'administrar aquest capital tan valuós com és el temporal és el que meravella els visitants. Confonen exactitud amb lentitud. Eficàcia amb vessa. Control de les emocions amb ansietat.
-La Sagrada Família?
-Sí, davalla l'escala, agafa el canaló i et trobaràs cara a cara amb la platja de Cala Galdana.
-No. La Sagrada Família de Gaudí.
Una de les meves pel·lícules favorites és «Foc al cos» del director Lawrence Kasdan. L'acció passa durant un tòrrid estiu a La Florida i Kathleen Turner enreda William Hurt per matar el marit de la primera. El desenllaç és dolorós i sorprenent i la calor envisca la pel·lícula des del minut u. Un titular d'aquest diari Menorca em treu la basca d'aquesta calor, encara que no m'afecti directament i sigui des de la distància: «La sequera i el vent de l'estiu fan preveure un vi excepcional». Per un vi de la terra excel·lent, val la pena patir aquesta calor que et fa sentir com si estiguessis tancat dins una boval. Boval o boal és un adjectiu que ens remet a tot el que faci referència als bous. Hi ha, no obstant açò, una accepció més menorquina que significa boada del forn; castellà alcabor. La boada és una cambreta situada part damunt el forn de pa i coberta de volta, dins la qual hi ha una gran calentor, i que serveix per posar-hi el pa pastat o les coques perquè tovin aviat. L'etimologia és molt fosca. Havia estat admès que boada era probablement una deformació vulgar del castellanisme bòveda. Però l'evolució fonètica de bóveda a boada és molt anormal, i per altra banda és estrany que una paraula tan antiga com és la boada d'un forn no tengui en balear altre nom que un castellanisme que per força hauria de ser d'introducció recent. Passarem calor i beurem bon vi. Qui no es consola és perquè no vol. «Sembla una boval», és una dita menorquina molt comuna i que deu haver estat pronunciada molt sovint aquests primers dies de setembre.