Xubec

Rumb al precipici

| |

Valorar:

Primera setmana del mes d'octubre que comença mogudet amb la destrossa a Can Socialista. Jo crec que a Can PP també estan igual però dissimulen perquè com que des del menjador no ens deixen veure la cuina, els ganivets no surten a la llum pública. També a Can Ciutadans em sembla que encara han de demostrar si poden tenir masia pròpia i a Can Podemos, els veig barallats per qui ha de tenir les escriptures. No ens enganyem, poc o molt, tots els partits polítics d'aquest país estan igual (a Can Convergència ni responen per aquest nom). Sigui per problemes d'identitat, sigui per qüestions de falta de projecte clar, tots estan vivint la seva crisis particular (crisis, crisàlida, crisol com diria l'Àlex Rovira). El més preocupant com a ciutadans que ens ho mirem a través del mòbil i opinem cada quan ens ho demanen és que el neguit el passen més per les seves cadires (qui liderarà, qui pactarà, qui succeirà ) que no pas pel contingut de les seves propostes.

Sort que per aixecar la moral de la tropa, els menorquins tenim qui ens adreci veritables versos d'amor com els que ahir publicava el crític gastronòmic Borja Beneyto en aquestes mateixes pàgines, amb el seu elogi a les arrels menorquines a través de la seva gastronomia i el producte local. Val la pena conservar la pàgina per re-llegirla quan la crítica sobre la falta vols o l'absència d'un rumb, ens enfonsi en la desesperació que ho tenim tot perdut. Gràcies Sr. Beneyto per aquest amor incondicional i sort amb la seva fàbrica artesana de maonesa. Que els vents li siguin favorables tot i els polítics.