Cafè, croissant i...

Qüestió estètica

| |

Valorar:

Ara estic mentint. És una frase contradictòria en ella mateixa. Si estic mentint, no és veritat que estigui mentint. I si no és veritat que estigui mentint, que estic mentint és cert. Quan un programa electoral promet participació activa, consultes, cau també en risc de contradicció en ella mateixa.

El resultat de les consultes pot portar a actuar en contra d'altres promeses electorals. Per complir el programa s'incompliria el programa. Els processos participatius oberts (no només escoltar les entitats, una branca de la democràcia representativa tradicional) són els darrers anys com els esclata-sangs, se'n parla molt però se'n veuen molt pocs.

En el debat polític es reclama constantment a les noves forces polítiques que compleixin amb la participació promesa, que compleixin el seu programa malgrat això els pugui portar a incomplir-lo. Una democràcia participativa real no hauria de deixar en mans de qui governa decidir sobre què es consulta, sinó definir prèviament quin tipus de temes s'han de consultar. Perquè si no és així, si és parcial i selectiva, no és participació, és coartada.

Com la transparència, que si és parcial, no és transparència, és publicitat. Es poden estalviar ja les agendes incompletes.

La raó de l'absència de consultes, a més de la complexitat i la por al resultat, és que no serveixen per a temes complexos. Si consultam si volen una enorme mampara de dutxa o un Corte Inglés només de pujada, abans haurem d'haver consultat si volem alguna mesura per a aquest objectiu i si la volem allà.

Perquè si la qüestió és només estètica, entram en el terreny ple de matisos de la subjectivitat: Era polit el darrer cartell de festes? És guapa Chenoa? Es pot usar la roba de running per anar al súper? Pura estètica, com, de moment, l'ús verbal recurrent de la participació.