Birgitte Nyborg és la primera ministra danesa a la sèrie «Borgen». Candidata d'un partit sense tradició de govern, amb molts ideals i cap experiència de gestió, un cop al poder aquests ideals perden força davant la política real. Tot allò en el que creu es desfà, es complica, quan ho ha d'aplicar. Nyborg, que a la campanya refusa jugar brut, acaba fent-ho per estratègia, per afrontar conflictes en què predominen ambicions i febleses personals, així com la lluita de poder entre partits.
A la vida real, però també a la televisió, Podemos va néixer i créixer al mateix temps. Es va estrenar a unes eleccions europees amb un corpus ideològic pensat per combatre lobbys, oligarquies bancàries i castes bivampiristes. La ramificació cap a l'àmbit local va crear dubtes als líders centrals (centralistes), temerosos d'incorporar al projecte persones nocives. Tot i això, el procés es va fer amb presses, sense filtres davant l'efecte crida ni pautes clares. D'aquí sorgeixen el control, les sancions i la desconfiança, perquè per Podemos cada cadàver a l'armari d'un càrrec, per petit que sigui, és un conflicte amb la seva alta exigència ètica. Se sol dir que créixer ràpid fa mal als ossos.
Podemos ha de madurar en hàbits i persones si vol ser més que una anècdota. No és suficient repetir l'eximent de joventut i ric debat intern. Reproduir ja els conflictes i guerres de lideratge propis dels partits tradicionals, i a més esbombar-los amb visceralitat i artilleria pesant, és la pitjor notícia per als seus interessos. Si a Balears, on Podemos ni governa ni oposa, ja té els problemes que s'han vist aquests dies, la confiança que genera és poqueta. Els ideals de partida estan molt bé, però es queden en res si no es demostra que se saben aplicar amb eficiència, una bona dosi de mà esquerra (precisament), la gent adequada i només els circs mediàtics imprescindibles. Nyborg ho sap bé.
