Aquests darrers dies s'ha produït, per jo, la pitjor notícia de l'any que està acabant. Si més no, ha estat la que més m'ha impactat. Us rall del cas de na Nadia Nerea, la filleta d'11 anys, afectada de tricotiodistròfia, una malaltia molt estranya que fa envellir el cos i el rostre del pacient, com si hagués arribat a la vuitantena. Mesquina, idò, na Nadia, però encara molt més mesquí (en el sentit de roí), el pare de l'al·lota, Fernando Blanco, que va iniciar una campanya a través de les xarxes socials i de mitjans de comunicació com «El Mundo» i «La Sexta», per tal de recaptar fons destinats a una suposada operació a Houston (Texas), que havia de salvar la vida de la menor. Blanco, tot satisfet, es vantava d'haver reunit, en tan sols quatre dies, més de 153.000 euros.
Sengles investigacions de diaris com «Hipertextual» i «El País» van demostrar la falsedat de les afirmacions del pare de na Nadia. La tricotiodistròfia no té, de moment, cap casta de solució quirúrgica; l'hospital de Houston ni tampoc els professionals de la medicina que Blanco esmentava repetidament no existeixen, i aquesta malaltia, tot i ser molt greu, no té com a conseqüència la mort imminent del pacient. El nostre, «Es Diari», també s'afegí al periodisme de recerca i descobrí que Fernando Blanco havia estat condemnat, l'any 2000 a Menorca i per l'Audiència de Palma, a 4 anys i 10 mesos de presó per dos delictes d'apropiació indeguda i estafa, en desviar fons pertanyents a l'empresa de distribució de begudes per a la qual treballava a l'Illa, cap els seus comptes particulars. A banda de la pena de privació de llibertat, també li fou imposada una multa de 6.000 euros i hagué de fer efectiva una indemnització de 120.000 més a la societat mercantil estafada.
L'enriquiment il·lícit i la malversació de doblers, ja siguin públics o privats constitueixen, conductes delictives i antisocials en elles mateixes. Però el fet d'emprar l'estat de salut d'una filla per obtenir un guany econòmic, per mitjà de mentides, representa la major mesquinesa que ens puguem trobar. Açò ha motivat que periodistes com Jordi Évole o Ana Pastor i famosos com Belén Esteban o Alejandro Sanz, que havien respost donant suport a la crida presumptament desesperada de Blanco, s'hagin vist obligats a demanar disculpes i que el mateix pare de na Nadia anunciàs que tornaria tot el que havia recaptat il·legalment. A la vegada, la fiscalia de la Seu d'Urgell ja ha obert les diligències corresponents.
El cas de na Nadia Nerea m'ha recordat el que em contava la meva primera dona, que va morir fa 11 anys. Ella no participava mai en cap moviment solidari i ho justificava dient que, a la dècada dels 50, al poble del Priorat del qual ella era originària, hi hagué una plaga de fil·loxera que matà tota la collita de raïm. Els pagesos de la població (entre ells, el seu pare), s'arruïnaren i van haver d'emigrar a Reus o a Barcelona. Tota Catalunya es volcà cap a aquella vila, però la roba i els aliments que arribaren quedaren en mans de les famílies riques del municipi, que eren les qui estaven a l'Ajuntament. Com podeu veure, les pràctiques corruptes no són, només un fenomen del segle XXI, sinó que tenen un origen tan antic com la pròpia existència humana.
Afortunadament, podem obrir una porta a l'esperança. La immensa majoria de les ONG està duent a terme una tasca molt honesta i professional. I altres moviments solidaris (aquí, al Principat, s'estan celebrant aquests dies, per exemple, el Gran Recapte del Banc d'aliments i la Marató de TV3), justifiquen plenament el destí de tot el que recullen i donen compte dels projectes que aquests ingressos han permès dur a terme. Però l'alegria amb les que es pot operar, avui dia, per totes les xarxes, origina molts perills i un d'ells és, lamentablement, aquest: el de les estafes a gran escala.
És possible que en Fernando Blanco retorni tot el que ha cobrat il·lícitament. I també que ho hagi de pagar amb una nova pena de presó. Ara bé, el mal ja està fet. Amb quins ulls podrà mirar, a partir d'ara, la seva filleta, a la qual ha utilitzat d'una manera absolutament immoral i roïna? Després de complir la condemna menorquina, Blanco va haver d'emigrar, amb tota la seva família, a Fígols i Alenyà, a l'Alt Urgell, amb l'excusa que el clima sec de la zona seria beneficiós per a l'estat de salut de la petita. Cap on haurà de dirigir les seves passes en el futur? Esper, sincerament, que, vagi on vagi, hi sigui rebut amb la més gran de les indiferències i que no hi pugui fer ni un amic.
