‘Filozoofia’

Els animals han servit d'exemple moralitzador segons els seus trets i costums. Des d'un viró -Ni / bri / bo: / mi- / cro- /bi ('Bacil', de Pere Quart)- fins a un elefant -De la trompa grisa / canons acerats, / de les quatre poetes / de temple pilars,/ popular bandera / de l'orella gran, / de la pell gruixuda / galtes d'advocat, / dels ullals de vori / torres de pedant (P. Quart)-; dins el món fantàstic, sirenes, unicorns o l'au fènix. -La gent antiga d'Egipte / em creia l'ocell més bell, / el que mai no moriria, / el sol mateix, fet ocell. /(...)/ Ara m'esmenta un poeta /quan ja no es parla de mi. / Potser jo, si us el creguéssiu, / arribaria a existir (Josep Carner)-. Així, el llop és sanguinari, l'astúcia pren forma de rabosa o guineu, el ca representa la fidelitat, etcètera. En la literatura moderna el animals tipifiquen personatges humans. Tal volta als del nou partit d'Ada Colau i Xavier Domènech,»els Comuns», els escauria «Les formigues» de Carner: «Més que molta gent que tresca, / som poble civilitzat; / sota terra o entre fustes / vivim en comunitat. // Als mascles se'ls veuen ales, / prestigis poc duradors; / d'ales gaudeixen les reines.../ fins que ja se'ls hagin fos».

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

De Plató a Derrida, la filosofia conté un zoològic, un bestiari. Fixant-se en l'elefant, Montaigne el veu fent les ablucions vespertines i s'interroga sobre el sentit religiós del paquiderm. Wittgenstein imagina un animal conceptual, l'ànec-conill, que mira la realitat des de dos angles, destinat a fer comprendre les ambigüitats tant de la percepció com del pensament. Les abelles, a diferència dels arquitectes, construeixen sa casa sense que els calguin plànols previs, observa Marx. Heidegger empra la sargantana, que cerca la calor de la pedra al sol, per expressar l'existència dels pobres.

Doncs així, les figures animals forneixen els discursos filosòfics des de l'Antiguitat als nostres dies. Dins el «Llibre de Meravelles», el nostre gran Ramon Llull encaixa una d'aquestes al·legories dels vicis, les virtuts i la conducta humana tan típiques del món medieval: el «Llibre de les Bèsties», on es narren les intrigues polítiques a la cort del lleó, rei dels animals, orquestrades per l'astut conseller Na Renard. Acabat ja l'Any Llull, em deman quins polítics (ep, de tots els partits), però sobretot quants ciutadans hauran llegit aquesta faula profitosa.