No és cap novetat, no, però sí que és un tema que reflexiono de manera freqüent. Estic molesta amb les línies editorials, premsa, ràdio i televisió. Entenem que els mitjans estan subjectes a interessos de tots tipus, és una evidència, però açò no hauria de fer impossible poder rebre una millor informació.
Em preocupa la pèrdua d'honestedat en la premsa del país. Pretendre l'objectivitat és una utopia, ho sé. El comunicador és un individu amb ideals i sentiments, amb o sense reciclatge formatiu, però l'evidència dels canals de notícies que els comanden i que estan subjectes a beneficis, és devastador. Em refereixo a les valoracions afegides que disfressen la realitat, la paraula que fa baratar el titular, la imatge intencionada, o el vestit a mida en l'edició oportuna. Ningú s'atreveix a proclamar un debat sincer, tot i que les queixes en les xarxes són diàriament recurrents. També, coses del segle XXI i de l'època dels reality show, tot ho impregnem de sensacionalisme. Com si tingués més valor una narració acompanyada de la foto viral. Què desagradable aquella dona, per exemple, obligada a llançar-se del balcó del pis que s'està cremant tal qual dormia... i tothom fotografiant i gravant primers plànols.
Aquesta setmana, els quotidians hem celebrat el seu patró, Francesc de Sales, enguany pensant que la pròpia actualitat mundial ja és prou penosa, com per vestir-la de periodisme artificial. Confiem que sigui una etapa efímera.
