Espanya està indignada amb el tema de la llengua. Tota la premsa en va plena. Diaris nacionals li han reservat la portada. Columnistes prestigiosos han dedicat la seva suor i la velocitat dels seus dits passats per les mans expertes de la manicura a teclejar furibundes defenses de la llengua pàtria. Destacats polítics espanyols han fet declaracions contundents i han denunciat amb gallardia castellana l'ofensa. Què ha passat?
Es veu que l'administració americana, liderada des de fa unes setmanes pel xenòfob, racista, sexista i imperialista Donald Trump, ha retirat el castellà de la web oficial de la Casa Blanca. Un escàndol. No té, la web de la Moncloa (l'equivalent espanyol a la Casa Blanca) l'anglès com a segona llengua? Per què no hi ha reciprocitat per part del govern americà? Els ofesos espanyols tenen tota la raó del món i, com he dit abans, ho han expressat sense embuts i amb rotunditat. La més furibunda de les nostres representants ha estat l'esquiva presidenta de la Junta d'Andalusia. En una piulada, publicada al seu compte, Susana Díaz Pacheco va escriure amb audàcia i ardidesa andalusa: «Trump retira el español de la web de la Casa Blanca: un desprecio a la comunidad hispana y un ataque intolerable a la segunda lengua en EEUU». Té tota la raó. Com s'ha atrevit Donald Trump a fer el mateix que havia fet molt abans Mariano Rajoy, Aznar, Zapatero o Felipe González?
He entrat a la web de la Moncloa per confirmar-ho i m'he trobat la pàgina de benvinguda en un impecable castellà. Se m'han il·luminat els ulls quan he detectat l'enllaç superior amb la paraula català. He clicat llavors damunt l'enllaç i, oh sorpresa, ha aparegut una altra vegada la versió en castellà de la pàgina. Per sort, també he vist un enllaç amb la paraula valencià, que és com el català però escrit amb unes altres lletres (per entendre'ns, és al pontevedrès de Rajoy el que és l'andalús de Susana Díaz), i hi he clicat amb la sensació d'il·lusió intacta. La sorpresa ha estat majúscula i entusiasta. Un altre cop la versió en castellà. He clicat també damunt l'enllaç que posa gallec i el mateix resultat: castellà. Ho he intentat amb encara més esperances amb l'eusquera i m'he sentit avergonyit quan he caigut sota els efectes de la gran dita castellana: «mal de muchos, consuelo de tontos». A més de tenir un ratón, Susana també tenia raó. A pesar que la Constitució dels Estats Units no diu en cap dels seus admirables, inimitables i referencials capítols i títols que el castellà -o l'espanyol- és una llengua cooficial a Nord-amèrica i que, per tant, ha de tenir una entrada a la web de la Casa Blanca i a la del Congrés dels Estats Units, al país de l'hamburguesa i del beisbol hi viuen molts d'hispans. A Espanya, a més de viure-hi mots de gallecs, bascos, valencians, catalans i balears, la Constitució diu, a l'article tres del títol preliminar, que el gallec, el català i l'eusquera «seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts». I acaba reblant a l'apartat tres de l'article tres: «La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció». Agafem les paraules de l'antiga posseïdora del ratolí.
Substituïguem els termes. La piulada de Susana Díaz traslladada aquí, a les nostres terres hispanes, diria: «Rajoy retira el catalán de la web de la Moncloa: un desprecio a la comunidad catalana y un ataque intolerable a la segunda lengua de España.» Ludwig Wittgenstein deia que «els límits del llenguatge són els límits del meu món». Ens governen polítics limitats des del punt de vista del llenguatge. El món de Susana Díaz és molt limitat. El món de Mariano Rajoy és molt limitat. Mitifiquen, mistifiquen i santifiquen les seves pensadores i pensadors per tal d'eliminar el sentit comú i la subversió. «Las palabras llevan a las acciones… Preparan el alma, la alista y la llevan a la ternura». No entenen aquesta màxima de Santa Teresa de Jesús. Ens governen polítics sinistres. Les alternatives són igual de sinistres. Per primera vegada en la història d'Espanya un partit d'esquerres estalona en el poder un partit de dretes que és el resultat d'una destil·lació perversa i edulcorada del franquisme. No hi ha ningú a l'altre costat. El llenguatge ha estat subvertit. Polítics limitats invoquen la Constitució, la biga que sosté el nostre sistema democràtic, per justificar el menyspreu a les minories comunitàries i animen a atacar la segona llengua d'Espanya en parlants quan, la Carta Magna, diu amb claredat meridiana que aquestes modalitats lingüístiques han de ser «objecte d'especial respecte i consideració». La biga es va trencar fa temps i no ens adonam que vivim sense sostre i rodejats de runa i peltret. Una biga és una peça de fusta o d'un altre material que, col·locada horitzontalment, serveix per sostenir un sostre o una teulada. Coneguda és la dita: Veure la busca dins l'ull dels altres i no veure la biga dins el seu: veure els petits defectes dels altres i no veure els grans defectes propis (comparança presa de l'Evangeli).
