Vaig néixer el mateix any que va morir Albert Camus. Onze mesos i vint dies després. No és una dada amb significat. No vol dir res. Una casualitat entre dues persones que mai no van compartir la línia del temps. Albert Camus va morir en un accident de cotxe el 4 de gener de 1960 quan tornava a París. Dins l'automòbil, un potent Facel-Vega, hi viatjaven Anne, Janine, Michel Gallimard, el seu ca, i Albert Camus. Qui millor ho explica és Olivier Todd a «Albert Camus, una vida»: «Els amics enfilen la Nacional 7, dinen a Orange, s'aturen a la fonda Le Chapon Fin, prop de Mâcon. Sopen i se'n van al llit. Tornen a la carretera, recorren tres-cents quilòmetres, fan una menjada lleugera a Sens. Els Gallimard piquen Albert Camus: ell i les seves dones! Però les ha fet felices a totes, és la contesta enginyosa que reben. Michel mena, Albert va al seu costat, perquè Janine li ha cedit el seient: 'Ets més llarg que jo'. A vint-i-quatre quilòmetres de Sens, a la Nacional 5, entre Champignyi-sur-Yonne i Villeneuve-la-Guyard, el Facel-Vega, després d'una violenta brandada, surt de la carretera, totalment recta, i s'estavella contra un plàtan i es parteix en dos. Michel està ferit de gravetat, Janine n'ha sortit indemne, Anne també. El ca desapareix. Albert Camus ha mort a l'acte. Dins una bardissa, al camp dels voltants, el rellotge del cotxe s'ha aturat a les 13:55 hores».
Les 13:55 de l'any 1960. Encara que morís un dels millors escriptors que ha donat mai la literatura francesa, el temps no es va aturar. Aquell any, Richard Nixon es va enfrontar a John Kennedy durant un debat televisiu. S'inicia el gran cisma comunista, que separarà la URSS de la Xina.
A veure. Provem-ho una altra vegada.
Vaig néixer el mateix any de la visita de Franco a Menorca. Aquesta dada atzarosa vol dir menys, encara. El mal havia trescat personificat per l'Illa l'any que jo vaig néixer. La visita es va produir el dia onze de maig. Va arribar per mar i va travessar l'Illa, estofat com un gall quec, de Maó a Ciutadella (i viceversa). Va deixar pel camí escates de maldat, similars a l'àntrax, en els arbres, en les mans que va estrènyer, en els llençols que el van tapar, en la tela de les cadires en les quals va reposar el seu fètid cul, en l'aire pur insular que després jo tindria la sort de respirar?
William Shakespeare, a «Macbeth», ralla de les bombolles de la terra, similars a les bombolles que té l'aigua, com a dipositàries de la maldat. Les bruixes de la tragèdia en serien un exemple. Les bruixes serien aquestes bombolles de maldat. «La Bruixa Tercera» ens revela els ingredients d'un dels seus terribles sortilegis destinats a provocar el mal: «Goll de drac, orella d'ós, / mòmia de bruixot merdós, / tripa i galta de tauró, / rel de tora en la foscor, / fetge de jueu blasfem, / fel de bou, flor d'heliantem / esclafada en temps d'eclipsi, / peu de turc i piu d'egipci, / dit de nen malaguanyat / en parir-lo en un forat / una puta de mal pes, / feu el brou viscós i espès. / I ara melsa de lleó… / i ja és feta la cocció».
I la poció. Ja tenim els ingredients per fabricar el mal. El mal no és unidireccional. El mal el poden provocar aquells que van de bons. Aquells que volen canviar el món amb l'incentiu dels ideals. Prove-m'ho per tercera i darrera vegada.
Vaig néixer a la casa on vivia el beat Joan Huguet Cardona. Els milicians el van anar a cercar a la casa on jo naixeria, (vaig formar part de les darreres generacions que van néixer a ca seva) i el van menar a la Sala després de voltar el poble a la recerca de la resta de detinguts. No ho vaig presenciar, però el diàleg el tenc gravat com una oració. Per què en castellà? Per què un menorquí com el brigada Pere Marquès ordena en castellà que el jove capellà menorquí escupi el crucifix? Per què la resposta és també en aquesta llengua? La connexió amb el bé i el mal és el castellà? Amb la perspectiva del temps deixa perplex i, tot plegat, es percep com si tots els actors representessin un paper que els havia estat assignat per un director boig. I és en aquesta distància perplexa on hem d'anar a cercar la nostra incomprensió actual als desencadenants de la Guerra Espanyola o la Guerra dels Tres Anys, com l'anomenava l'historiador Jaume Vicens i Vives a la segona edició de «Notícia de Catalunya» (Guerra Civil és una invenció, comencen a dir els nous historiadors, de les nacions estrangeres remordides per haver consentit un alçament feixista per derrocar un govern democràtic).
Tornem a l'espai, tornem a les casualitats del temps. El temps passa per cadascun dels foradets practicats al fonell davanter d'un rusc o casera d'abelles, i que serveixen per a donar pas a les abelles quan tresquen. D'aquí el nom, trescador. Així és el temps. És projectat a través d'aquests foradets, a través d'aquests trescadors, i les abelles de la durada i la successió provoquen aquestes casualitats que no causen res o que causen el que serà en el futur tot el nostre món.
