Cada cop més dones decideixen ser mares més tard. Les relacions personals, laborals i socials fan que s'esperin més enllà dels 35 per tenir el primer fill. Fa uns dies, ens contaven el cas d'una gallega de 62 anys, gràcies a la fecundació in vitro. L'edat és determinant per l'embaràs o la criança? Per què no es qüestiona als homes?
Ens agradi o no, les voltes del calendari precisen situacions. Alguns dels tòpics associats són les dificultats de quedar-se embarassada, o amb els símptomes, més gran, més nàusees, hipertensió o diabetis gestacional. Tot i que hi ha avanços mèdics per preveure moltes de les circumstàncies que ja patien les nostres, que amb més de 40 anaven pel cinquè i sisè fill. L'ara, es complica amb la genètica o les malalties poc freqüents. Sigui com sigui, els experts coincideixen en destacar que no és tant l'edat com l'estat de la salut.
En el debat quotidià, tendim a defensar la joventut dels pares, d'ambdós. Creiem que abans tampoc ho teníem fàcil, però l'oportunitat i l'al·licient d'educar i d'estimar s'ho menjava tot. Als 60, d'ells i d'elles, no és fàcil conviure amb fills adolescents.
Del que sí tenim certesa és que la desocupació, el treball precari, l'accés a la vivenda, o les butxaques buides no ajuden a la reproducció. Què tal si votem un govern capaç de prioritzar les polítiques públiques que ho afavoreixin? Plantejarem, d'una vegada, un debat seriós sobre la igualtat salarial i la conciliació?.
