Sa darrera tanca

Quan la passió esdevé desastre

|

Valorar:

Aquesta darrera setmana ha estat, pel món del futbol, una autèntica setmana de passió, en el sentit més pejoratiu del terme. D'entrada, i per a un culer com jo, he hagut de veure una nova derrota fora camp del Barça a la Champions, en una jornada on els dos equips de Madrid van posar, una vegada més, un peu i mig a les semifinals. El 3-0 vergonyant a l'estadi de la Juventus recorda el 4-0 del Parc dels Prínceps de París, però amb una sensible diferència. Només acabar aquell partit en terreny del PSG, tothom, en l'expedició i en l'entorn blaugrana, començà a creure en la remuntada, que finalment es produí. Però, ara, les sensacions són ben diferents; ho ha reconegut el mateix tècnic, Luis Enrique. Els miracles no succeeixen tots els dies. Fins i tot us he de confessar que, fa tot just uns minuts, he participat en l'enquesta d'aquest divendres sant del «Menorca Info» i el meu vot ha estat negatiu; he dit, amb dolor, però també amb convenciment, que no aconseguirem superar en el Camp Nou els tres gols de la Juve. I el pitjor del cas és que anem guanyant, amb més del 70 per cent de les opinions dels lectors en contra de la remuntada.

Però l'objectiu principal del meu escrit d'avui no és parlar-vos del Barça i els seus evidents problemes en aquest final de temporada. En la meva opinió, i crec que en la de tanta i tanta gent a qui agrada l'anomenat esport rei, els fets més lamentables dels darrers tres dies de competicions internacionals han tingut lloc en les ciutats alemanya de Dortmund i francesa de Lió. Perquè el que no podem tolerar de cap manera és que l'espectacle del futbol, regit, en els últims temps, pels interessos econòmics de les televisions, de les apostes on line (recordeu, sense anar més enfora, el cas dels jugadors de l'Eldense, en el seu partit al Miniestadi) i presidit, des de sempre, per la passió, estigui en el punt de mira dels qui volen sembrar el terror i acabi, fins i tot, esdevenint un desastre, per l'actitud violenta d'alguns aficionats.

Comencem. Dimarts passat, la UEFA va haver d'ajornar l'encontre entre el Borussia de Dortmund i el Mònaco. Durant el trajecte que menava els futbolistes alemanys des del seu hotel de concentració fins a l'estadi, esclataren tres artefactes explosius, el darrer dels quals va provocar el trencament d'un os del canell del jugador català i ex del Barça Marc Bartra, que hagué de ser operat d'urgència i que es perdrà, segons sembla, el què resta de temporada. Aquest balanç de víctimes hauria pogut resultar molt pitjor, ja que els intents d'atemptat anaven dirigits de manera directa cap a l'expedició del Borussia i els fets ens van recordar el que havia ocorregut recentment a ciutats com Londres, Berlin, o Niça, i també els lamentables incidents a l'Stade de France, prop de Paris, tots ells causats en accions d'inspiració jihaidista. Hi hagué, però, un factor positiu; fou la gran solidaritat dels habitants de Dortmund cap a la seva afició rival, als components de la qual van convidar a sopar i dormir a les seves llars, per tal que poguessin seguir en directe el partit de l'endemà, que el Mònaco acabà guanyant per 2-3.

On no hi hagué tan bon rotllo fou en l'encontre d'aquest dijous de l'Europa League entre l'Oympique de Lió francès i el Besiktas turc. El partit començà amb 40 minuts de retard perquè, un quart d'hora abans del seu inici unes quantes desenes dels 20.000 seguidors otomans desplaçats al lloc dels fets envaïren la gespa i provocaren uns greus incidents, que van ferir un empleat del club francès i obligaren la policia lionesa a emprar gasos lacrimògens. Per un moment, tots recordàrem la catàstrofe viscuda el 29 de maig de 1985 a l'estadi belga de Heysel. Finalment, el match es pogué jugar i acabà amb victòria francesa per 2-1.

El futbol, com espectacle de masses, és un escenari ideal per a tots aquells qui pretenen escampar el pànic per mitjà de la violència. Les concentracions de multituds de persones de totes les edats i condicions resulten extraordinàriament atractives pels anomenats «apòstols del mal». Açò fa que les autoritats de totes les ciutats i països hagin d'extremar les mesures de seguretat durant la celebració d'actes festius que congreguen riuades de gent. Penso en els que em són més propers, tant en l'espai com en el temps. L'Ajuntament de Barcelona, per exemple, ja està traçant un pla que garanteixi la celebració tranquil·la de la diada de Sant Jordi. I, pel què fa a futurs esdeveniments tan vostres, ja no dic res més, perquè la darrera cosa que voldria fóra donar idees.