Sa darrera tanca

Cerqueu la dona

|

Valorar:
Visto 73 veces

La darrera setmana del mes d'abril que tot just acabà ahir ens ha aportat molts temes d'actualitat que haurien pogut ser objecte d'aquest modest espai d'opinió. Des de la primera volta de les eleccions presidencials franceses, que han suposat l'enfonsament, per primera vegada en la V República, dels dos grans partits tradicionals, fins als 100 dies de Donald Trump al capdavant de la Casa Blanca, que ens han demostrat que el sistema democràtic, institucional i judicial dels Estats Units és tan fort que pot dificultar, i molt, la gestió d'un president diguem que "peculiar", per emprar un terme suau i no massa ofensiu cap a la persona que ostenta actualment la primera magistratura de la nació nord-americana. Tot açò passant, per descomptat, pels nous escàndols de corrupció dins les files del PP espanyol, que han motivat l'empresonament d'Ignacio González, la dimissió d'Esperanza Aguirre i la citació dels tribunals a Mariano Rajoy, per tal que declari com a testimoni en el cas Gürtel.

Ara bé, hora de decidir-me per una notícia que em permetés bastir -i vestir- el meu article d'avui, he optat, finalment, després –ho reconec- de donar-hi força tombs, per aquella que m'és més propera, tant pel què fa a l'espai físic com al meu coneixement personal d'alguns dels protagonistes en qüestió. L'empresonament del fill gran del matrimoni Pujol-Ferrusola, en Jordi (també conegut com a Júnior) ha sobtat de manera extraordinària l'opinió pública catalana i ha causat una certa dosi de dolor i de decepció, idèntica a les produïdes cada vegada que la gestió econòmica i tributària, dins l'àmbit familiar però amb evidents repercussions en l'esfera pública de l'expresident de la Generalitat, ha estat posada en entredit. I sembla que aquesta decisió del jutge De la Mata de l'Audiència Nacional representa, només, l'inici d'una investigació policial i judicial que veurem fins on ens pot menar.

2 EN EFECTE, l'ordre de presó incondicional i sense fiança de Jordi Pujol Ferrusola ha vingut motivada, segons totes les informacions, per evitar que Júnior pogués destruir i/ocultar proves sobre la presumpta procedència il·lícita de la fortuna familiar i dels comptes que els Pujol mantenien en una banca andorrana. El fill gran del matrimoni ha reconegut, sempre, la seva única responsabilitat en la gestió de tot aquest capital, en un intent, semblava, de salvar la integritat pública del seu pare. Però en els registres que la Unitat de Delictes econòmics i fiscals de la Policia Nacional (UDEF) va dur a terme la setmana passada en diversos immobles propietat de la família aparegueren possibles proves incriminatòries d'altres membres de la mateixa, especialment de la mare, que, segons sembla, era la qui manejava els fons dipositats a Andorra juntament amb Jordi Pujol fill.

Aquí apareix la dicotomia entre les personalitats de l'expresident i la seva dona. Mentre Jordi Pujol es dedicava a «fer país» i governar el Principat, la qui movia realment els fils dels ingressos i les inversions, ja fossin lícites o il·lícites, de la unitat familiar, era Marta Ferrusola. I encara hi ha més. Durant anys es parlà de l'assimilació que Pujol feia entre el seu partit i Catalunya. Jo he anat descobrint, al llarg del temps, que la instigadora d'aquesta tesi era, un cop més, la primera dama. En un acte al qual vaig ser convidat, ja fa algunes dècades, al Palau de la Generalitat, vaig tenir l'oportunitat de saludar Marta Ferrusola, qui m'afirmà, com a primer bon dia: «aquí estem, treballant per Catalunya». Quan el tripartit d'esquerres, en un exemple d'alternança política, va fer fora Convergència del Govern, la mateixa Marta va declarar «ha estat com quan t'entren a robar a casa». I finalment, en ser interrogada per la comissió del Parlament català sobre la confessió del seu marit, el juliol del 2014, en relació a la famosa «deixa de l'avi Florenci», Ferrusola, dona de caràcter fort, s'enfrontà amb els diputats de l'oposició tot exclamant: «quina vergonya; pobre Catalunya!»

El temps i les investigacions policials i judicials posaran cadascú en el seu lloc. Però estic pensant que d'aquell crit d' «això és una dona», que se sentia en el local de CDC amb motiu d'una de les reeleccions, per majoria absoluta, de Jordi Pujol, i que feia referència a Marta Ferrusola, haurem passat, tal vegada a la frase francesa que pretén desvelar els misteris de l'actuació dubtosa d'alguna alta personalitat masculina: cherchez la femme. Caldrà cercar, certament, la dona.