Joan Pons Alzina05/05/17 0:00
TW

És palpable el profund ressentiment que té una gran part de la població europea, en gran part motivat per les polítiques de la Unió. En són prova el brexit, a Anglaterra; la pujada de Marine Le Pen, a França; els governs de tall autoritari de Viktor Orbán, a Hongria, i d'Andrzej Sebastian Duda, a Polònia, i la crisi en què es troben molts partits de llarga trajectòria, els quals se'ls fa còmplices de les polítiques econòmiques que van conduir a la gran recessió i a l'austeritat. Ben segur, però, és aquest un ressentiment compartit per amples societats del món. No hem paït tampoc la globalització. És el que ha portat Trump als Estats Units i el que explica la deriva autoritària d'Erdogan a Turquia, Putin a Rússia i Modi a la Índia. Ara bé, no tinc gens clar que la ràbia continguda que ha portat al triomf d'aquests autoritarismes vagi més enllà de ser un ressentiment puntual en el temps per passar a ser un moviment de tall reactiu plenament arrelat, amb la qual cosa estiguin en perill les democràcies parlamentàries, com tampoc veig clar que aquests dirigents puguin superar les pròpies contradiccions dels programes polítics que defensen. El mateix capitalisme globalitzat, que és font de moltíssims malestars, és també el que fa impossible posar avui portes al mar. No, no crec realista anunciar en aquests moments l'apocalipsi.

És evident que la mala gestió de la globalització i la gran recessió per part dels dirigents neoliberals, així com també dels partits establers de centre esquerra que no han sabut plantejar alternatives, plegats a les teories neoliberals, són la raó d'un estès ressentiment, transversal en les societats, la qual a Europa, té dos colors i moltes geografies. Un que correspon a la gent, molts d'edat avançada, que va treballar en la indústria i que l'ha vista desaparèixer per la deslocalització, la desindustrialització del continent. És el de les classes obreres que han quedat literalment a la cuneta, deixades a la intempèrie. I un altre, que correspon a sectors més joves, que ha vist que malgrat tots els sacrificis, i haver assumit un esperit cosmopolita, no veu que l'ascensor social faci pujada sinó tot el contrari, baixada. Per altra banda, la Unió Europea no sembla amb les actuals polítiques que vulgui resoldre les desigualtats econòmiques que es donen dins les diferents regions europees, pel contrari les agreuja.

Noticias relacionadas
Joan Pons Alzina

Precarietat, caciquisme i desafecció cívica i política

Más noticias relacionadas

A la llum fosca del desastre econòmic i humanitari de Grècia, del ressentiment ciutadà per les polítiques que han gestionat les diferents crisis que han patit els països de la Unió Europea, davant el perill que sorgeixin altres brexits i Le Pens a Europa, i amb el convenciment que cal convertir els reptes en oportunitats, va néixer el moviment associatiu DiEM25 el febrer de l'any passat.

DiEM25 parteix de la il·lusió pels objectius aconseguits i no pels fracassos de la Unió. El moviment constata que ha estat un èxit perquè ha aconseguit relacionar de forma pacífica els pobles, amb diferents llengües i cultures, d'un continent dominat fins ben entrat el segle XX per les guerres. La Unió ha assolit garantir així mateix l'imperi de la llei, els drets humans i el respecte i la protecció de les minories. Tot l' assolit amb molt d'esforç és per celebrar i no per menystenir.

Malgrat no hi ha cap decisió de convertir DiEM25 en un partit polític d'abast europeu, es fa l'esforç per denunciar problemes de fons, com són les burocràcies de la Unió, que treballen sense control democràtic, i les polítiques neoliberals, que han conduit a les polaritats socials en les regions i en els pobles. Així mateix, com a associació cultural que actualment és, es debaten problemes com el de la immigració, la transparència i la participació democràtica. Estic plenament convençut que el futur està en la justícia, la solidaritat i la convivència amb pau, en més Europa i no en menys. DiEM25 és la demostració que davant el ressentiment el millor és el civisme i l' humanisme, la voluntat d'una major integració en pau.