Pregoneres de valors

Àngels Andreu14/07/17 0:00

ALBA va començar a caminar al mateix temps que la meva relació professional en l'àmbit associatiu, el 1999. Ho record com si fos ara, les demandes inicials i la gran tasca de conscienciació. El grup fundador contagiava qualsevol activitat i ràpidament les va fer créixer. De manera singular, escoltant i apreciant les aportacions individuals de cadascuna d'elles, com qui entén i decideix que trobar el fil transversal que les uneix és més intel·ligent per conviure. Sempre amb il·lusió, com a font d'aprenentatge i com a repte. Com tantes d'altres entitats, ens mostren que el món és millor tocant el batec del cor de moltes persones, compartint-ne un projecte social.

Maó, casa meva, és una ciutat acollidora, oberta a la convivència amb d'altres maneres de ser i de fer. Multicultural i diversa, immersa en un repte que no sempre és fàcil de conciliar, però que vivim com un avantatge. Avui, navega un mediterrani de rutes que transiten la intolerància. Un territori incert, de caos i de guerres, que necessita valors.

I és davant d'aquesta deshumanització, que des de les petites ciutats s'han de generar noves sensibilitats, amb més tendresa i més estima, com l'antídot d'allò que es viu. On l'arca de Noè són els altres.

La vida és Festa Major i la felicitat té a veure amb la nostra actitud davant l'existència. Enhorabona, perquè sou motor. I el motor és una part imprescindible d'un projecte. Sense ell, ni ens encenem ni ens posem en marxa.