Estimat Felip. Com va? Acalorat, suposo. Enguany tampoc he rebut invitació per a la recepció d'ahir. Millor. De fet, no li havia dit abans pel risc que s'ho repensés. No s'ho prengui malament. És que només la idea de posar-me ara americana i corbata em fa suar les pestanyes. Tampoc em fa massa il·lu patir una cua (les odio) només per fer-li una reverència forçada i teatral. Tanmateix, molts convidats ni els coneix ni els recordarà. Normal. Van ser 500, uns amb ganes que el vespre passés ràpid, altres amb pretensions de contar-li les seves pel·lícules, que vostè va oblidar abans de ficar-se al llit.
No li vull fer cap retret. Una festa és una festa. Però sí li recomano, estimat Felip, que ho deixi anar. No fagi cap més recepció estival. Si vol venir de vacances a les Illes, cap problema. Ni paga ecotaxa. Però la recepció, no. Prou. És més anacrònica que l'Obregón fent la croqueta a la vorera del mar i obliga algunes persones a assistir-hi a contracor per compromís, per no haver de sentir exagerats retrets polítics. I, no ens enganyem, només serveix per alimentar un parell de vanitats i la caixa d'algunes botigues de moda. Per altra banda, es nota que la seva dona s'ho passa regular.
Soleu dir que la recepció vol demostrar compromís i proximitat amb Balears. Miri, si vostè me diu que està compromès, jo me'l creuré (en realitat, no). En qualsevol cas no fa falta cap cerimònia d'aire feudal per fer-ho veure. A més, diuen que hi conviden una representació de la societat civil balear, però encara no hi he vist cap cambrer d'hotel amb problemes per trobar un pis de lloguer.
Ho haurà notat i no li amagaré. No som gens de reis. Ni un fil. M'agradaria més que vingués com a simple turista, a les vacances d'un treball aliè a la transmissió genètica. Llavors sí que el veuria proper i estaria encantat que m'invités a fer una cervesa junts. I més si es mostra compromès a pagar. Almanco la seva, no com ara.
