Pedraules

Mosso (342)

| |

Valorar:

El prestigiós diari anglès «The Guardian» anunciava en un titular escrit una setmana després de la matança terrorista de La Rambla: «La resposta de Catalunya als atemptats demostra que està preparada per ser independent». Poc temps després, un altre prestigiós rotatiu, aquest de l'altra banda de l'Atlàntic, reblava la mateixa impressió internacional. «The Wall Street Journal», en un article central, afirmava que Catalunya ha demostrat que «pot governar independent de Madrid».

Molta culpa d'aquesta evidència, ratificada amb fets i remarcada pel rotatiu britànic i pel prestigiós periòdic nord-americà, entre molts d'altres, la té el cos dels Mossos d'Esquadra de la Generalitat. La seva magnífica reacció des del primer minut dels atemptats, la desarticulació total de la cèl·lula gihadista, l'evitació d'un segon atemptat després d'interceptar l'escamot a Cambrils, l'abatiment a Subirats del conductor de la furgoneta que va provocar la cruel matança de La Rambla, els vuit-cents controls simultanis de carreteres, la coordinació de multitud d'accions complicades de punta a punta del Principat, el control de les fronteres i la transmissió serena i eficaç de la informació a la població i als mitjans de comunicació han posat el cos dels Mossos d'Esquadra al nivell de les millors policies del món. En aquest context, és lògic l'article de «The Wall Street Journal», el titular de «The Guardian» i d'altres mitjans de comunicació internacionals. Molts més cossos policials -no els espanyols, és clar- també s'han afegit a aquesta onada de felicitacions i de reconeixement: la Gendarmeria francesa posant la fotografia d'un mosso al seu compte oficial de Twitter, o bé les policies anglesa, portuguesa, neerlandesa, italiana... remarcant la bona feina i felicitant la policia de Catalunya. A nivell balear l'impacte també ha estat de consideració. La setmana posterior als atemptats, el grup Més va lloar l'exemplaritat dels Mossos i va demanar un cos de policia autonòmic propi; una demanda a la qual, com a ciutadà de les Illes Balears, subscric amb rotunditat.

Aquesta favorable i unànime onada de felicitacions i reconeixements internacionals ha provocat una inútil i grotesca campanya mediàtica estimulada pels serveis secrets espanyols que ha estat batejada amb el nom d'Operació Catalunya II, per tal de relativitzar l'èxit rotund dels Mossos d'Esquadra. És una reacció lògica tenint en compte la manera d'actuar de l'Estat (creació del GAL davant l'independentisme violent basc, Operació Catalunya I i II davant l'independentisme pacífic català). No és baladí recordar que l'existència d'un estat no ve determinada pel reconeixement de la resta d'estats. Prové de la capacitat de governar el territori propi. Després dels atemptats va succeir que l'estat espanyol va perdre el control de Catalunya («set hores va tardar a comparèixer un Estat que no va existir i que ens va deixar sols», ha escrit aquesta mateixa setmana l'amic escriptor Francesc Serés al diari «El País») i la Generalitat va actuar d'una manera ben visible com un estat independent. D'aquí aquesta campanya de desprestigi del cos dels Mossos d'Esquadra. No hem d'oblidar que sempre s'està escrivint un relat de la realitat des dels diversos narradors que conformen l'opinió pública. Com he escrit dues vegades, el relat internacional ha estat guanyat. Ningú a l'estranger pot entendre que no es deixi votar Catalunya en un referèndum. Va en contra de l'ADN de països amb llarga tradició democràtica oposar-s'hi. Però s'escriuen més relats. El relat local i el relat estatal. El relat local també està guanyat. Ho demostren les enquestes que ens indiquen que quasi bé un vuitanta per cent de la població de Catalunya desitja que els seus ciutadans siguin consultats en un referèndum. Vull recalcar que no és el mateix voler participar en un referèndum que voler la independència. El que proposa el govern de la Generalitat de Catalunya és votar en un referèndum i acceptar el resultar sigui quin sigui: independència o continuar a Espanya. El tercer nivell del relat, l'estatal, és on s'està produint aquesta campanya mediàtica burda de desprestigi dels Mossos d'Esquadra. No hi entraré per respecte a les víctimes. Utilitzar un atemptat per motius ideològics és un intent espuri condemnat al fracàs. Ho va demostrar la utilització per part del PP, amb finalitats polítiques, de l'atemptat de l'onze de març de 2004 a Madrid. El resultat d'aquest intent matusser i de nul respecte a les víctimes va ser la pèrdua de les properes eleccions generals que van ser guanyades pel PSOE. El resultat d'aquest intent matusser de l'estat espanyol d'utilització de les víctimes de l'atemptat i nul·la solidaritat amb la ciutat de Barcelona culminarà amb la independència de Catalunya?

El cos dels Mossos d'Esquadra va ser fundat a principis del segle XVIII. L'any 1983 va ser recuperat com a força policial. S'ocupa de les funcions de seguretat ciutadana, policia administrativa, policia judicial, intervenció i policia de proximitat. El cos té 16.869 mossos i mosses. Davant l'amenaça gihadista, la Generalitat de Catalunya va convocar el juliol passat 500 noves places de mosso d'esquadra que Montoro va torpedinar. A pesar de l'amenaça gihadista, l'estat espanyol li ha negat la presència a Europol; entitat d'àmbit europeu a la qual tenen accés els forestals d'Itàlia, la policia d'Escòcia i la policia autonòmica basca.