Un vespre tornàvem de sopar i quan ens apropàvem a casa vam observar dos cotxes patrulla. Són moments estranys que et fan bategar el cor més ràpid. La Policia Nacional rallava amb una veïna al portal de ca seva, tenia un nadó en braç, i l'espòs seia uns números més amunt. Vam retirar-nos, tot i que fou inevitable escoltar la conversa per la finestra. Ella deia que marxessin, que només anava begut, que cridava quan tornava tard i que no li faria res. Intuí que els clams havien despertat les sospites d'altres veïns. A mesura que la sentia, se'm repetien tres paraules: patriarcat, racisme i capitalisme, com a eixos de qualsevol dominació. Ella assumia un rol i –a través d'altres comentaris- em feia creure que els maltractaments s'amaguen sota moltes formes d'amor romàntic.
Fets quotidians
Aturar la violència
15/09/17 0:01
También en Opinión
- Que entre las playas de Cavalleria y Cala Mica...
- Empieza el rodaje en Menorca de la serie 'Favàritx': este es el elenco de actores
- 'Emerald Azzurra': el superyate de lujo que ha llegado al puerto de Maó
- «A mi novio le dijeron: 'Da gracias que no haya llegado un cadáver'»
- Multas de hasta 30.000 € por aparcar en la calle: Ciutadella avisa a los 'rent a car'