Cafè, croissant i...

Que quedi ben clar

| |

Valorar:

Les qüestions complexes tenen més d'una perspectiva. A vegades es veuen comerços amb el cartell «Es necessita personal». De sobte, sorgeix el comentari. Com pot ser amb l'atur que hi ha? Comentari raonable, però per calibrar la vertadera dimensió de la cosa cal formular una altra pregunta. Quines condicions ofereixen? La crisi ha aconseguit fixar el concepte segons el qual l'important és tenir feina i la quantitat del sou és secundària. La reforma laboral contribueix a desequilibrar la històrica dialèctica laboral. La majoria d'empresaris actuen de bona fe, però així com hi ha treballadors que són uns mantes, també hi ha emprenedors que de la necessitat aliena en van treure profit o que van fer pagar als currants la seva mala gestió.

Un cop anunciat un important increment dels sous al sector serveis, surten patronals que es posen les mans al cap i no ho veuen assumible així com està la situació. La reacció, tal vegada justificada, es basa, però, en un concepte perniciós consolidat en els darrers temps i que vincula els sous als guanys conjunturals. Això és injust. El preu de la feina d'un treballador, que no accionista, no pot dependre de com bufi el vent. Els salaris són en la seva totalitat despesa corrent, no una reinversió de guanys ni un coixí per quan hi ha pèrdues.

Sí, tot s'ha de mirar des de diferents perspectives. L'empresari ha d'equilibrar entrades i sortides, i una pujada sobtada de despesa quan la recuperació encara és incipient el pot fer trasbalsar, però el treballador ha de tenir ingressos suficients per evitar que la seva vida sigui un constant maldecap malgrat tenir feina. Fa uns anys, ningú no va consultar als cambrers si podien assumir les baixades de sou unilaterals. Sí, s'han d'analitzar totes les veus i escoltar bé les empreses de l'Illa perquè són actors clau, però el concepte de què és un sou ha de quedar ben clar.