Xerrar boig

Fires de turisme: la crua realitat...

|

Valorar:
Visto 59 veces

Ja hi som. D'aquí a molts pocs dies la fira de turisme de Londres tornarà a obrir les portes. Em refereixo a la important -i també mitificada-, World Travel Market, de la que sempre sembla depèn quasi la següent temporada turística.

S'han alçat veus i dolgudes queixes, lamentant que Menorca no compti amb un stand propi. Diuen que això serà fatal; que ningú ens tindrà en compte... Cert és que el mercat britànic ha estat i és, essencial per a Menorca. Anys hem viscut en que els fidels visitants anglesos representaven prop d'un 80 per cent del nostre turisme exterior. Però res ens pot fer ignorar la realitat: la sempre crua realitat. La realitat de les fires de turisme.

Les fires, com sap el pacient lector, són espais on els fabricants de tota casta de coses i productes -Menorca en té una bona experiència en el sector de la bijuteria i del calçat-, mostren als seus clients habituals i a possibles compradors les novetats i tendències del que fabriquen. Industrials i clients, discuteixen preus, signen contractes i estableixen acords. Les de turisme són totalment diferents. Quan els empresaris menorquins entrin per la porta de la fira de Londres d'enguany, els contractes estan signats de fa dies, el majorista coneix perfectament Menorca i ha editat ja el seu catàleg de venda que ha distribuït a totes les agències de viatge, té contractats els avions... ara, únicament espera que el futur client compri el que ell ofereix abans que ho faci un majorista competidor.

Les fires de turisme, són diferents, són poc més que una simple trobada de professionals del sector i, sobretot, un gran mostrador obert al públic consumidor. A les fires de turisme els bons professionals, com hem dit, ja tenen la feina feta. La incidència social de la fira serà quasi nul.la en el que decidirà fer un potencial visitant. Londres, per exemple i la seva àrea metropolitana compta –xifres oficials del 2016-, amb quasi 9 milions d'habitants. Anglaterra en té prop de 60 milions. Visitants de la fira: uns 60 mil l'any 2015, vol dir un 0,1 per cents dels habitants del país. Importa dir res més...?

Convé recordar aquelles grans i verbeneres exhibicions que el Govern balear feia passejant a la fira de Londres, per exemple, a personatges com l'atractiva Claudia Schiffer o al famós Michael Douglas. Contractats a preu d'or per dir que érem els més guapos. Un fracàs: cap repercussió mediàtica ni a la premsa o la tele britànica -just ho publicaven, a tota plana, els nostres propis diaris-, inclús la responsable del gabinet de premsa de la nostra ambaixada, no va ser capaç de trobar ni una sola menció periodística de les visites dels personatges. Únicament van servir per fer que alguns dels nostres empresaris i polítics es fessin, ben somrients i satisfets, una foto amb el famós de torn. Resumint: tot el que havia costat participar a la fira hauria estat molt més útil dedicar-ho a mantenir els nostres parcs, jardins, carreteres, platges, monuments... que és el que els hipotètics visitants veuran.

El gran negoci d'una fira de turisme el fa realment la ciutat que l'organitza. Un caramull de professionals, de polítics -de Fitur, a Madrid, en deien la fira «del concejal»-, i venedors de tota casta, són uns fantàstics clients per a l'economia de la ciutat. A la fira de Londres, per exemple, van participar-hi l'any 2015 prop de sis mil expositors estrangers...

Seguim a Fitur. A Madrid cada mes de gener: els visitants no professionals recullen bosses i més bosses de fulletons -al acabar el dia les papereres de la fira n'estan plenes d'aquest caríssim paper-, demanen regals i regalets, veuen, sense fer-ne molt de cas, cents de magnífiques i immenses fotografies murals acompanyades de grans frases i eslògans; proven -després de fer una bona coa-, delicioses i variades ofertes de productes gastronòmics, contemplen balls folklòrics i exòtics vestits de països que no saben ni on paren... acaben la visita amb mal de peus i sense saber molt bé el que han vist. I a més, encara falta més de mig any per a les pròximes vacances.

Més coses. Fa uns anys, un rigorós estudi-enquesta de les motivacions dels turistes, realitzat per la coneguda i prestigiosa empresa americana d'estudis de mercat i d'opinió pública, Gallup, deia que la repercussió de les fires de turisme en la decisió final d'un futur client, no arribava al 2 per cent i, en canvi, la recomanació d'un client satisfet, arribava al 78,4 per cent. Més clar aigua.

Siguem idò, realistes i seriosos que no estan els temps per cremar doblers públics en festes i exhibicions. Ni a Londres, ni a Madrid, ni a Berlín o Milà, queda justificat el que un destí com Menorca disposi d'un espai propi, sense comptar primer amb un bon i rigorós anàlisi sobre la possible rendibilitat del projecte. Com sempre fan els bons empresaris. Seria ridícul tirar coets quan plou.