Cafè, croissant i...

I allà, el dinosaure

| |

Valorar:

"Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí". El text d'Augusto Monterroso és un dels microrelats en espanyol per excel·lència. M'hi sento identificat, perquè cada matí, quan desperto, a pocs metres de casa, un dinosaure encara és allà, esvelt, poderós, fumejant, inalterable, amb un alè brut, pudent i contaminant.

Mentre es refusen projectes de parcs eòlics pel seu impacte visual i paisatgístic, el dinosaure encara és allà amb el seu impacte contundent. Mentre s'avança en la valuosa però insuficient instal·lació de plaques solars a les teulades, el dinosaure encara és allà. Mentre es millora la conscienciació en vers el reciclatge de residus, tot i que a un ritme insuficient, el dinosaure encara és allà. Quan es preveuen inversions milionàries per millorar la xarxa d'aigua, el dinosaure encara és allà.

Mentre el port de Maó es promociona com un atractiu turístic de primer nivell, el dinosaure encara és allà per espatllar la foto. Mentre la protecció dels espais litorals i sensibles des del punt de vista mediambiental es considera un element consolidat i assolit, el dinosaure encara és allà a primera línia de mar. Quan Menorca és declarada Reserva de la Biosfera, el dinosaure encara és allà. Quan els valors naturals són l'esca per captar turistes fora de temporada, el dinosaure encara és allà.

Quan el consens sobre els perjudicis de les emissions derivades de combustibles contaminants és gairebé absolut, el dinosaure encara és allà. Malgrat qualsevol alumne de Primària entén que de poc serveix tenir un exèrcit de cotxes elèctrics si després s'alimenten d'electricitat produïda amb fuel, sí, el dinosaure encara és allà.

Quan per fi algú posa sobre la taula alguna proposta que sembla mínimament viable per acabar amb el maleït fum grog que presideix la Colàrsega de Maó, el dinosaure encara és allà. Es veu que l'anacrònica bèstia té uns poderosos amics que la mantenen i l'alimenten bé per evitar la seva necessària extinció.