«Nafarroa Euskadi da», diuen els abertzales. Ben ver: navarresos i bascos podrien formar un mateix govern si així ho decidien. Ves per on els qui neguen els Països Catalans (concepte de nació cultural, certament prepolítica, però de moment no entitat politicojurídica) i que amb una estranya previsió metafísica arriben a prohibir allò que diuen que no existeix (vegeu l'art. 145 de la Constitució), no fan escarafalls per la disposició transitòria 4ª de la Constitució.
Per ara no hi ha símptomes que Navarra es vulgui incorporar al Consell General Basc, encara que durant l'edat mitjana els anomenats territoris forals constituïssin junts el Regne de Navarra. Tanmateix, les dues comunitats del nord de la península gaudeixen d'un sistema ben diferenciat de finançament al marge de la Lofca. Ells recapten tots els impostos i, després, negocien amb el govern de Madrid, la part que aportaran als serveis espanyols comuns (Corona, Exèrcit i política exterior, fonamentalment). Així, el dèficit fiscal no fa per ells, com sí que va amb nosaltres (Illes Balears, País Valencià, Catalunya) durant dècades.
Si aplicassin al règim foral els paràmetres Lofca, pagarien bastant més del que ara posen al fons de l'Estat. Una 'comissió d'experts' de comunitats autònomes i govern central fa mesos que discuteixen un sistema de finançament, que per llei s'hauria d'haver actualitzat quatre anys enrere (la ley es la ley, senyora Soraya; per açò s'incompleix quan els ve en gana), un sistema nou més difícil d'infantar que el ratolí del parteratge muntanyenc. En canvi, en poques hores s'ha acordat l'actualització de la quota basca. Un dels punts d'acord és que el Govern central restituirà 1.400 milions que els bascs haurien pagat de més durant els anys darrers. Montoro polemitza amb Rivera sobre la bondat d'uns pactes que, segurament, permetran al PP governar tranquil fins al final de legislatura, comptant també amb els vots dels dos diputats de sengles formacions canàries. N'aprendrem mai a les Illes? És el mercat dels vots; el «zoco de Tetuán», com el definia un antic diputat d'AP.
No seré jo qui negui el dret de decidir de la nació basca sobre els seus recursos. Me'n guardaré com de caure. El grups parlamentaris del Congrés que dijous passat van votat l'acord (292 a favor, 36 en contra i 2 abstencions) reconeixen de fet allò que retòricament neguen: la realitat plurinacional de l'Estat espanyol. Açò sí, insultantment desigual malgrat que la lletra de l'Estat de dret garanteixi la igualtat de tots els ciutadans. I un be negre!
